Volem veure't, Maria!

La reforma barroca de l’església de l’Assumpció d’Alaquàs es va fer en dues tongades. La primera: l’altar Major, va finalitzar en 1680, tal com van deixar esgrafiat en una de les pilastres; la segona, en 1694, data també deixada per aquells artesans que van fer l’obra. D’aquesta gran transformació ja vam publicar ací, a Levante-EMV un extens article.

I en aquesta va ser quan el Castell va quedar unit a l’Església mitjançant allò que tots coneixem com "el Cobertís", obrint a més el mur de la gran casa senyorial per tal de permetre al senyor assistir als oficis religiosos, des de l’oratori que hi ha dalt del cor. Un exemple arquitectònic únic entre dos edificis fets per a major glòria de Déu, i dels senyors que els van construir.

Ara ja no existeix cap patró que puga fer valdre el seu dret, tot i que aquell patronat l’ha assumit el poble d’Alaquàs com a propietari del Palau; però estaran amb nosaltres que després de tres-cents trenta anys, l’edifici del Castell sí que el manté.

No entrarem en les causes que provocaren que la Parròquia decidira unilateralment tapar la vista a l’oratori, col·locant enfront d’ell un teló vergonyós; ho deixarem en malentesos. El personal del Castell, o altres persones, com nosaltres mateix, sempre hem mostrat la preciosíssima imatge del retaule de l’altar Major, a aquelles persones a qui guiàvem en la visita al monument, amb respecte i cura.

Les hòsties que les porten ells!

I com veuran en la imatge que acompanya aquest article, entre la reixa de l’oratori que està sobre el cor, i l’escala d’accés des del Castell, hi ha dues portes envidrades per a evitar la transmissió de soroll, que va ser col·locades quan es va fer la rehabilitació, a les quals cal afegir a més, la de l’entrada a l’escala. Que algun dia no fora així, no és motiu per a anar contra un acte que van fer en aquell moment: Josep Fuster, Rector; Jaume Medrano, Batle, Pere Sáez, Justícia, i Vicent Martí; Francesc Martí; Andreu Perpinyà; Vicent Gil i Silvestre Soriano, elegits com a parroquians. És a dir, els representants del poble i de la Parròquia.

Dit això, creguem que ha arribat l’hora que Parròquia i Ajuntament, en representació dels parroquians i del poble d’Alaquàs, posen fi a aquest “malentés”, permetent que qui visita el Castell puga gaudir de la immillorable imatge de la Verge de l’Assumpció i el preciós retaule que l’envolta, així com la resta d’aquest temple, que tant ompli d’orgull al nostre poble. Un simple horari de misses o altres actes religiosos, seria prou per a evitar molestar en un moment donat als fidels que assisteixen. Tampoc és massa complicat

Per cert, tot i que les visites guiades al Castell són gratuïtes, dotar a l’oratori d’un sistema que permetera encendre les llums de l’altar Major mitjançant un moneder, els assegure que no seria cap entrebanc, ja que la gent estaria disposada a pagar per veure’l encés. I què no dir de poder acordar un calendari que permetera la visita de tots dos edificis!

Jaume Garcia d’Aguilar i Amalric va construir el Castell i la primera fase de l’Església; el seu fill Gaspar, la va acabar, i el seu quadrinet Baltasar Pardo de la Casta, els va unir. Honrem la seua memòria donant fi a un desficaci.

Demanem la teua intervenció, Maria, perquè la misericòrdia i el perdó pose fi a aquesta llarga penitència, il·luminant les ments d’aquells que poden fer-ho possible.

Amén!