Opinió

Discordança institucional

María Jesús Herrada

María Jesús Herrada

No és la primera vegada que el Plenari de l’Ajuntament de Torrent protagonitza una de les situacions més “absurdes” que les que puguen donar-se en política i posa de manifest la manera de pensar dels nostres governants municipals i d’aquelles que ens representen davant la Diputació de València.

He de dir, com a regidora del grup municipal Compromís-Podem-Esquerra Unida de Torrent, vaig presentar la moció dels 100 anys del naixement del poeta i periodista Vicent Andrés Estelles, amb un text semblant al que s’ha presentat en centenars de pobles i viles d’arreu del País Valencià, lloc on han obtingut més fortuna.

En el nostre cas, en el de l’Ajuntament de Torrent, s’ha de dir que tot i no confiar que l’esmentat text tinguera massa volada, sempre cap l’esperança de la nostra alcaldessa, Amparo Folgado i Tonda, que al mateix temps, també és “Diputada delegada de Gobierno Abierto e Integridad Institucional” mantinguera el seu sentit del vot que va mostrar en aquesta institució, relativa a l’homenatge previst a l’escriptor Vicent Andrés Estellés, però sembla que les vibracions del seient d ela Diputació no polsa de la mateixa manera, que el cadiral de la Casa Gran de Torrent.

Estatua de Vicent Andrés Estellés en Burjassot.

Estatua de Vicent Andrés Estellés en Burjassot. / J.M.López

Tot i que m’agradaria pensar que aquesta situació es tracta d’un cas aïllat, però dissortadament no ho és i sembla que mai no ho serà perquè la maroma que uneix els populars torrentins amb l’argumentari de VOX, cada dia disposa de més força, per molta tibantor que es mostre, contra la nostra cultura, les nostres publicacions i el nostre patrimoni.

Tant els uns com els altres, van treure a passejar un argumentari semblant per treure-li el nom a l’Auditori, com per a deixar de costat la subscripció de Camacuc, o per deixar de donar suport a les normes d’ortografia que han de regir els escrits oficials de l’Ajuntament.

Ben cert és que no confiàvem, els valencianistes amb representació municipal, que la dreta i la ultradreta es manifestaren de forma contrària al que els ha unit els interessos polítics locals. Ens ensumàvem el sentit del vot, però no ens ho acabàvem de creure, ja que el vot de l’alcaldessa extramurs, havia estat en sentit positiu, mentre que el síndic portaveu del PP local, votava en sentit contrari.

Voleu dir que aquest desconeixia el que havia votat Empar Folgado a la Diputació? Va dir que “no” a la proposta perquè havia de rendir obediència als seus socis de govern, per no fer-los enfadar massa?

De qualsevol manera, segons la contestació que va fer l’alcaldessa davant la diferència existent entre Torrent i la Diputació, sabem que ací, al nostre poble, “el Partit Popular decideix el que vol fer, mentre que en la Diputació, s’arribà a un acord per tal de recollir tots els actes dels municipis”.

Doncs ja ho tenim clar, a tenor d’aquestes declaracions fetes en seu municipal i durant la celebració del Plenari, podem afirmar sense lloc a dubte, que a Torrent no el representa ni deu, ni onze, ni dotze i que aquest poble esmostra com a un municipi independent i, per tant no s’acollirà a les activitats que amb motiu de l’Any Estellés, oferirà la Diputació.

Aquest peatge que ha de pagar la formació conservadora torrentina, davant les posicions “ultres” posa en evidència l’existència de dos partits populars diferents, segons es vote dins o fora de murades.