Centenari de les falles a Morvedre

El desig de disfrutar d’unes bones festes falleres i l’extensa programació fan que, a voltes, els aniversaris fallers passen en gran manera desapercebuts. Però, no seria just que en este 2024 no es recordara que fa 100 anys va sorgir la festa fallera a la comarca.

Tot va iniciar-se l’any 1924, quan en el poble d’Estivella un grup d’amics va editar un llibret i plantà una falla. No se sap ben bé perquè decidiren fer-la. Però, en aquells anys 20 del segle xx, la falla era una festa improvisada que no tenia una organització estable sinó solament les ganes de celebrar. Pareix evident, això sí, que el contacte amb el Cap i Casal d’alguns de la comissió i amb el món dels versos satírics populars impulsarien este festeig espontani.

La temàtica de la falla es relacionava amb el que es vivia en món rural. El cadafal estava presidit per una partida de cartes on participaven uns personatges que de segur eren coneguts al poble. Tenien els noms de: “D.Cuan”, “Tonico el Pastisser” i “Sandalio el Segoner”. Tots tres es dedicaven a jugar a un joc que en el municipi estava de moda. Es deia el “Carreguéu”. Amb ells, participaven “Rafel”, “Miguel” i “D.Camilo”. Sens dubte, amb eixes dades, els estivellencs i les estivellenques sabien quina era la seua identitat, encara que en l’actualitat coste conéixer de qui es tractava. Tan sols una persona apareix perfectament reconeguda en una escena. Es tracta de Quico Ramón (“Así... descansa Quico Ramón per treballar en la falla”). Precisament aquell era familiar d’Antonio Blasco Sanjuan, fundador de la segona falla en la comarca i posteriorment artista faller.

Els temes que hi apareixien eren els propis dels anys 20, quan la crítica i l’estètica es barrejaven amb l’afirmació de la identitat col·lectiva. En eixe context, la dona resultava admirada, com si es tractara d’un objecte de culte. Era una visió que imperava en la societat i que en part continua vigent en el món de la tradició. Així, són nombrosos els casos en el llibret on s’esmenta a través de textos l’admiració per Estivella (”De tota la Baronia Estivella es lo millor”). A més són diversos els exemples que mostren la devoció pel sexe femení de la localitat (“Són d’este poble les chiques tan dolsetes com la mel”, “Estivellana... sense tu no ya sél”).

Hi ha també dos aspectes interessants: l’estima pels ingredients que es consideren propis de la festa i el consell de com cal mirar la falla. Es considera que els bunyols i l’aiguardent ajuden a viure millor (“Per a ser felis, tan sols se necessita aiguardent, un puro y uns cuants buñols”). Pel que fa al que significa recórrer la falla, s’especifica que cal vore-la com a un element satíric, sense enfadar-se i, en tot cas, si no agrada, el millor és ignorar-la (“Y si no t’agra la falla pasa de llarc mira y calla” “Si trobes algo mal, calla; No et sofoques y tin flema per que tot aquell qu’escrema es un ninot de la falla”).

En definitiva, esta falla mostra la sàtira local, exalta la terra i mira a la dona com un objecte admirable. Són característiques que ens ajuden a entendre el sentit original faller i ens fan conéixer els nostres orígens festius. Trobe, per tant, que l’aniversari no ha de passar desapercebut. L’ajuntament d’Estivella el tindrà en compte al llarg de l’any. Però estaria bé que la Federació de Junta Fallera de Sagunt i el món faller de la comarca recordara la data.

Pense que, en algun moment, les falleres majors i les comissions podrien visitar la localitat i recórrer l’antiga plaça Vella. No tots els dies fem aniversaris com este. Així que aprofitem-ho.