Un edifici entre la República i el Nacionalcatolicisme

Durant el primer terç del segle XX Gandia, que amb prop de 10.000 veïns era el centre puixant d’una comarca de 28 pobles, manifestava unes deficiències acusades pel que fa al nivell educatiu de la població. Les ordres religioses monopolitzaven l’educació disponible i el nivell d’analfabetisme era molt elevat. L’ajuntament va intentar posar remei a aquella situació, partint de plantejaments laics (amb les corresponents disputes ideològiques entre conservadors i laïcistes) i no va ser fins al 1932 quan va aconseguir inaugurar el centre de primer ensenyament anomenat «Joaquín Costa».

El 21 de gener de 1931, el Govern anunciava la implantació d’instituts de segon ensenyament per tot el territori nacional, exceptuant-ne les capitals de província. Gandia no podia perdre l’oportunitat i va presentar possibles locals per albergar l’esmentat i tan esperat ensenyament secundari. Al setembre de 1932 es comunicava a la comissió pro-institut, la concessió sota la denominació de Col·legi de Segona Ensenyança i sent subvencionat per l’Estat.

La seua primera ubicació va ser als baixos de l’exconvent dels Franciscans a la placeta del Segó (Rei Jaume I) en què el setmanari El Momento es va fer ressò: “…nuestro deseado instituto de segunda enseñanza inauguró su labor el 7 de diciembre de 1933 acogiendo a 104 alumnos». En acabar el curs de 1934 el seu director, Vicent Cascant, denunciava l’allau de matrícules i la insuficiència de les instal·lacions. Mentre, l’ajuntament ja havia decidit la construcció d’un nou edifici a la zona d’expansió de la ciutat: la nova plaça rodona d’encreuament del passeig de Gómez Ferrer amb la futura avinguda que el travessaria. L’empresa adjudicatària de les obres, Construccions i Paviments SA, va presentar la primera certificació el novembre del 1936. Vicent Valls Gadea va ser l’autor del projecte. La guerra civil anava in crescendo, per la qual cosa les dificultats econòmiques i de subministraments van obligar a demorar les obres. Tot i així, no van impedir el que s’iniciés el curs 1937-38. El 1938 una ordre ministerial excloïa diversos instituts, per la qual cosa cessava l’activitat docent després de dos anys de funcionament.

Finalitzada la contesa l’únic centre que impartia l’ensenyament secundari a la ciutat eren els pares escolapis. Davant la impossibilitat de disposar de les dependències de l’antiga universitat, per estar dedicada a presó local, van demanar utilitzar les instal·lacions de l’institut, que van haver de compartir durant una mica més d’un curs amb el Regiment Nº 49, fins que a l’agost de 1942 els varen fer entrega de les claus del Col·legi. Finalment a inicis del 1944 es retiraven les tropes militars de la nostra ciutat.

A l’abril se cedia temporalment l’edifici a la Jefatura Local de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, retolant el frontispici amb grans lletres i deixant constància que allà es trobava el Hogar Cuartel del Frente de Juventudes. La veritat és que aquesta temporalitat es va allargar en el temps i l’institut va haver de compartir les dependències fins que el 1963 s’aprovava una partida per lloguer d’un local on ubicar el Frente de Juventudes, demorant aquesta situació fins al 1970.

Els viatges a Madrid per les autoritats locals amb el propòsit d’obtenir la reobertura del centre d’ensenyament mitjà no van tenir efecte. Es va haver d’esperar una ordre del Ministeri d’Educació Nacional de juny de 1950 pel qual es creava a Gandia un Centre d’Ensenyament Mitjà i Professional modalitat Industrial iniciant la seva activitat l’1 d’octubre de 1950.

Aquests nous ensenyaments tècnics van obligar a una ampliació de les dependències del centre per ubicar-hi els tallers, així com l’adquisició d’una part del terreny del cinema adjunt per poder accedir-hi des del carrer de l’Abat Sola. El 1952 s’inauguraven els nous tallers per l’alcalde José Román Martí. El 1961 passà a denominar-se: «Institut Laboral Ausiàs March».

L’increment de sol·licituds d’ingrés va obligar a la necessitat d’haver d’ampliar el vell edifici aixecant una planta més i dues sobre els tallers de manera que es podrien acollir fins a 800 alumnes. L’ajuntament va voler fer les obres d’ampliació i donar sortida a la ubicació del Frente de Juventudes, però finalment va decidir cedir gratuïtament l’edifici a l’Estat sota la condició que sempre fos dedicat a ensenyament mitjà i superior, lliurant-se de contribuir a les noves reformes i ampliacions del mateix. L’escriptura de cessió es va signar el 1964.

La dissetena promoció del batxillerat laboral s’iniciava amb el curs 1963-64 i l’any següent es remodelava el batxillerat laboral superior quant a qüestionari de matèries comunes i les específiques mitjançant la modalitat titulada Productivitat i Organització Industrial. Amb l’exercici acadèmic 1972-73 es diplomava la dissetena promoció i última, donant per amortitzat el batxillerat tècnic o laboral. L’institut iniciava un nou curs acollint per primer cop des de la seua creació un alumnat mixt.

L’anhelada aspiració d’ampliar el centre de la dècada dels anys seixanta del segle passat s’ha vist satisfeta després de l’adquisició del cinema d’estiu Bulevar per part de l’ajuntament, l’any 2016. Amb la nova i actual ampliació del centre, aquest passarà a tenir tres façanes, sense perdre la seua preferent ubicació primitiva.