Un precedent de la Carxofa

El llibre de memòries conegut com a Dietari de Jeroni Sòria recull notícies públiques i privades relatives als anys 1503-1559. Així, entre les que ens aproximen a la quotidianitat de la primera meitat del segle XVI –en què cobren un singular protagonisme els episodis de violència social i les inclemències meteorològiques extremes–, en trobem una que narra la visita que el rei Carles V realitzà a València el 3 de maig de 1528.

D’aquesta manera, i pel que fa a l’entrada del monarca dins de la ciutat emmurallada –que es produí «després dinar, entre 4 e 5 hores»–, Sòria relatà que, en diversos punts del trajecte pel qual va transitar, s’havien ubicat portals de tela decorats a mode d’arcs triomfals. En conseqüència, detallava que hi accedí per la porta de Quart, «on feren un portal de tela [...] pintat al romà». I que, «dins lo pal·li a cavall», avançà «per lo camí de Quart fins a la carnisseria del Tossal». «Al cap de la Bosseria, devers lo mercat», es trobà amb un nou «portal de tela».

Més endavant, va contemplar un altre «portal de brocat» que havien elaborat «los frares de la Mercé».

A la plaça dels Caixers, hi havia un quart «portal de tela pintada al romà». I, finalment, en arribar a la Seu i descavalcar, entrà «dins altre pal·li que tragué el clero» i passà per un cinqué portal «de brocats e sedes amb les armes de l’emperador, molt ric».

De tots aquests arcs o portals, el que més crida l’atenció és el primer, el de les torres de Quart; ja que Sòria explicà que, com a signe de benvinguda, en aplegar-hi el rei tingué lloc una xicoteta representació al·legòrica en què «dos xics [...] revestits com àngels davallen del cel del dit portal: la u amb una corona e l’altre [amb] les claus del portal, e davallava cantant».

Ja ho veiem, es tractava de dos xiquets disfressats d’àngels que descendien de les torres, que simbolitzaven el cel; i, mentre baixaven, un dels infants –si més no– entonava una cançó.

Per tant, sembla clar que es tracta d’un precedent del Cant de la Carxofa que, actualment i d’ençà el segle XIX –com a mínim–, se celebra a diversos municipis de l’Horta i barris de la ciutat de València.