Dones que deixen la invisibilitat

Un grup d’investigadors encapçalats pels professors Vicent Josep Escartí i Rafael Roca, membres de la Universitat de València i col·laboradors de Levante-EMV, acaba de publicar el volum col·lectiu titulat Ser invisible. Testimonis literaris i documentals femenins, que està integrat per una catorzena d’estudis que efectuen un recorregut històric i literari destinat a examinar de quina manera, des de l’època medieval i fins a l’actualitat, les dones han patit el silenci i la marginació que imposen els grups de poder dirigits per hòmens.

D’aquesta manera, les anàlisis giren al voltant de temes que van des del paper que jugaren les esposes del rei Jaume I el Conqueridor fins a la situació en què hagueren de malviure diverses xiquetes que, a finals del segle XIX, varen ser víctimes de les xarxes de prostitució de la ciutat de València.

En aquest sentit, ben eloqüents resulten també els capítols dedicats a «La santificació de Margalida Borràs: del segle XV al XXI», que ha elaborat Vicent Josep Escartí, i que s’ocupa de la primera transsexual valenciana que s’ha pogut documentar fins ara; el titulat «Otras vezes lloravan. Presoneres de la Inquisició de València», que ha anat a càrrec d’Albert Toldrà, i que ens aproxima a l’experiència tan extrema i dolorosa que hagueren de suportar les empresonades pel Sant Ofici.

D’altra banda, en «El suïcidi de Beatriu Just, 1527», Vicent Terol reconstrueix la història tràgica i luctuosa d’una dona d’Ontinyent, de la qual es volgué esborrar qualsevol rastre biogràfic; «La construcció d’una identitat sexual», és el capítol en què Isabel Baixauli explica el cas d’una persona natural de Sogorb que va viure amb una doble identitat sexual: com a dona i home a la vegada. En «Beatriu Català, conversa i acusada de difamar el Sant Ofici (1522-1542)», Jacob Mompó analitza la història d’una xativina que fou doblement acusada: de preservar les tradicions culturals dels seus avantpassats jueus i de calumniar el tribunal de la Inquisició. Circumstància que ens permet albirar moltes de les pràctiques d’extorsió que duien a terme alguns dirigents del Sant Ofici.

Un ampli projecte d’investigació

El llibre, coordinat per Rafael Roca, ha vist la llum a la col·lecció «Recerca i pensament» de l’editorial Afers; i s’emmarca dins dels treballs que porten a terme els membres del projecte d’investigació titulat «Violència de gènere i identitats: edició i estudi de documentació valenciana per a la construcció de biografies marginals», que té com a finalitat exhumar i analitzar informació textual referent a testimonis vitals de persones que, pels més diversos motius –de gènere, religió, ètnia, procedència, orientació sexual...–, en el passat varen ser marginades i/o invisibilitzades.

La coberta del volum ha sigut il·lustrada amb una de les grisalles del segle XVIII —la de Santa Àgueda, concretament— que es conserven a l’ermita de sant Pau d’Albocàsser.