Joan Genovés

Una de les pintures més icòniques de la transició espanyola porta per títol «L’abraçada» (1976) i és obra del pintor valencià Joan Genovés (1930-2020). Sobre un fons blanc, s’hi veu un grup de persones de mitjana edat que es troben i s’abracen en senyal d’alegria, conformant així un conjunt certament expressiu que ha sigut interpretat com «el símbol d’una transició pacífica i constructiva cap a una societat lliure». Motiu pel qual, sens dubte, en l’actualitat s’exhibeix als Congrés dels Diputats.

Tanmateix, la història d’aquest bellíssim quadre no és tan plàcida i tranquil·la com la dibuixa el discurs oficial. De fet, Genovés el concebé quan Franco encara estava viu per a reclamar l’amnistia dels presos polítics. I la seua difusió a través de cartells i pamflets comportà que el pintor fora detingut durant uns dies, una circumstància que, pel que sembla, habitualment no s’explica. Ho vaig saber mentre recorria –en companyia de quatre excel·lents amics– l’exposició titulada «Joan Genovés», que es pot visitar a la Fundació Bancaixa fins al proper 16 d’abril. Una magnífica mostra comissariada per María Toral en què s’exhibeixen més d’una setantena d’obres –algunes d’inèdites– que abasten sis dècades d’intensa producció pictòrica; i que assenyalen l’autor com un artista polític i social plenament compromés amb la realitat del seu temps.

D’aquesta manera, i sempre amb la figura humana com a protagonista, l’exposició transita al llarg de tres èpoques que reflecteixen la trajectòria vital i artística de Genovés. La primera, la més impactant i tràgica –en què predominen els colors foscos–, està marcada per la denúncia de la guerra civil i el franquisme (assassinats, persecucions, repressions...). Mentre que la segona se centra en la transició, en les incerteses i esperances –però també en les pors, les tragèdies i el patiment– que comportà l’arribada de la democràcia. En darrer lloc, l’etapa de maduresa destaca per l’experimentació amb els colors i objectes de mida reduïda que donen un relleu tridimensional a les característiques personetes.

Us aconselle la visita a aquesta extraordinària mostra que ens aproxima a la particular cosmovisió d’un artista de dimensions internacionals que concebia la pintura com a eina de transformació social. O, si més no, d’explicar una veritat que sovint resta amagada. I que, per això mateix, mai no deixà de considerar individualment cadascuna de les múltiples siluetes que protagonitzen les seues obres.