La gran trobada de muixerangues

De bell nou tenim la possibilitat de donar a conèixer la nostra manera de bastir castells, torres i figures humanes. Gaudir d’un dia de germanor on mostrar que tots i totes formem una sòlida pinya i podem alçar al cel torres on lluir el nostre esforç i afany per fer avançar i millorar el fet muixeranguer.

Les muixerangues són una de les eines utilitzades per la societat valenciana per resistir i avançar en la construcció com a poble. En els darrers anys el fet muixeranguer ha crescut de forma exponencial al País Valencià i la seua presència se fa notar en carrers i places, en les festes i en els encontres que se realitzen entre les diferents colles. La majoria de muixerangues celebra la seua particular trobada. El mateix dissabte 3, la d’Algemesí compartirà calendari amb la Trobada de Barcelona, que celebra el seu cinquè aniversari, sent la primera trobada de muixerangues que se celebra fora del País Valencià.

Però, sens dubte, dir Trobada de Muixerangues és sinònim de dir Algemesí. I no és perquè la resta de trobades no siguen d’allò més importants, cadascuna amb la seua singularitat, sinó per què és la d’Algemesí la més antiga, la degana, i on s’han assolit moltes de les fites tècniques més importants del món muixeranguer.

Cal destacar, entre altres fites històriques que s’han produït en la plaça més muixeranguera, la del 2017, quan la Jove Xiquets de Tarragona va convertir Algemesí en plaça de 9 (l’única del País València) quan va plantar una imponent torre de 9 altures. Les muixerangues de 6 altures són habituals a la Trobada d’Algemesí, però fou l’any 2018 quan se pogueren veure 3 d’elles, sent la Nova Muixeranga l’única en realitzar dos figures de sis alçades en la mateixa actuació, amb l’Alta de Sis i l’anomenada Dolçaina.

Cal recordar també la figura anomenada Trobada (5 altures) que s’alçà per primera vegada en la Trobada de l’any 2000, precisament per commemorar la primera edició que se realitzava. Una figura que representava 2 muixerangues que es troben a mitjan camí, per continuar com una sola. Tota una declaració d’intencions i que anteposava la germanor a la rivalitat entre les mateixes agrupacions. La pràctica totalitat de figures de cinc i sis altures han estat muntades al llarg de les diferents edicions.

En els seus inicis hi participaven, a més de les colles d’Algemesí, altres dos colles castelleres, convidades respectivament per les locals. L’objectiu principal no era altre que recuperar els lligams perduts amb els castells amb qui compartim una mateixa tradició i cultura, una història i una llengua comuna.

Algunes de les colles castelleres participants com els Castellers de Vilafranca, Sants, la Jove Xiquets de Tarragona, Castellers de Mallorca, Nens del Vendrell, Jove Xiquets de Valls o Castellers del Riberal (Catalunya Nord), per dir algunes d’elles, han deixat una bona mostra del que saben fer. Però també altres formes de fer torres com la Moixiganga de Tarragona, el Ball de Valencians i els Falcons de Vilanova i la Geltrú o la Dance de Tauste (Aragó).

Però és a partir de 2017, amb la proliferació de muixerangues valencianes assolint les 5 altures, que s’incorporen al repertori de colles participants. Muixerangues com la Conlloga de Castelló, la Safor, Xàtiva, la Jove de València ja han passat per ella, deixant per al record molt bones actuacions i grans moments de germanor. Aquesta trobada esdevé sens dubte una de les fites més importants en el calendari muixeranguer.

No és una actuació més. És la Trobada. I cal preparar-se durant moltes setmanes per arribar a plaça en les millors condicions. La Trobada és, junt a la Festa de la Mare de de Déu de la Salut (Patrimoni Immaterial de la Humanitat), les dos grans fites muixerangueres de l’any.

Però la Trobada d’enguany guarda al seu voltant algunes activitats més. El mateix dia 3 de juny, pel matí, se presentarà al Museu Valencià de la Festa, el llibre «Amunt les muixerangues! Una realitat polièdrica». Un recull d’articles al voltant del fet muixeranguer amb una visió ampla del que avui són les muixerangues, des de punts de vista tant diversos com són el feminisme, la identitat o la llengua.

Així mateix, avui divendres 2, tindrà lloc el Pilar de Vespra, on la Nova Muixeranga intenta caminar un pilar de 4 altures al llarg de 250m, els que separen la Capella de la Troballa de la Plaça Major, el mateix recorregut que se fa durant l’anomenada Processoneta del Matí el dia 8 de setembre.