Alberola porta al Principal una declaració d'amor propi

L'actor i dramaturg Carles Alberola porta al Teatre Principal de València la seua obra 'Perquè t'estime que si no...', una producció de l'Institut Valencià de Cultura que, en forma de comèdia dramàtica existencialista, parla "de l'amor, les pors, els somnis per complir i sobre les vides que no ens hem atrevit a viure".

'Perquè t'estime, que si no...' és una comèdia sobre l'erosió que el pas del temps provoca en les relacions de parella i de com, a pesar d'això, som capaces de reescriure la nostra manera de voler i de ser volguts.

L'obra, que es podrà veure des del 15 de desembre fins al 28 de gener, la protagonitzen tres parelles de diferents edats: Arantxa Cortés, Ramón Rodenas, Cristina García, Jaime Linares, Pilar Martínez i Joan Verdú. Els sis viuen en un mateix pis durant una nit que pot canviar les seues vides. Però pareix ser, que el pis no és l'única cosa que compartixen.

Una declaració d'amor intergeneracional

L'obra de Carles Alberola, Premi de Teatre Palanca i Roca-Ciutat d'Alzira, és "una declaració d'amor a totes eixes parelles que han perdurat en el temps amb un pacte d'amor, generositat i renúncia, abans que la convivència, l'avorriment, les malalties i l'oblit ho enfosquisquen tot".

Una de les figures importants de la producció és la dissenyadora Montse Amenós, un referent en l'escenografia i vestuari de la televisió, el cinema i, sobretot, el teatre. En 1990 va guanyar el premi Goya al millor vestuari per 'El xiquet de la Lluna'.

Alberola ha destacat en roda de premsa que es tracta del seu espectacle més "existencialista" que, a més de parlar sobre com el pas del temps afecta a les relacions amoroses, també parla sobre "quantes persones diferents som al llarg de la nostra vida, quins somnis ens queden per complir, quina capacitat ens queda per a seguir lluitant per ells i què canviaríem de la nostra vida si ens donaren l'oportunitat.

En aquesta línia, el director assegura que l'obra farà que tots els els públics se senten identificats ja que "mira dins dels diferents llocs que habiten dins d'un mateix".

"Jo porte dins al xiquet que volia ser director de cinema amb 11 anys, a la persona irascible i nerviosa que no tolerava que el món no fóra com ell volia amb 20 anys, a l'home de 40 que ja sap com va el tema i a la persona de 60 que entén que la vida no és com tu voldries que fora sinó com és", ha apuntat.

Així mateix, Alberola afirma que la peça és "una declaració d'amor amb la gent amb la qual compartim la vida i amb nosaltres mateixos" amb la qual es busca que el públic "siga capaç de pujar-se a l'ona de les coses que diuen els personatges, les coses que senten i que en els silencis es plantegen què farien ells en eixa situació".

Per la seua banda, l'actriu Pilar Martínez ha definit l'obra com "la vida", ja que pensa que parla de "vivències universals" amb les quals "tots ens sentim identificats". "Tot el que venja a veure l'obra eixirà transformat i la funció no deixarà a ningú indiferent", ha assegurat.

En aquest sentit, Cristina García ha indicat que l'elenc ha dut a terme un treball que "pareix molt fàcil" però que ha sigut "realment difícil" ja que se'ls ha conduït "al límit" i gràcies a això el públic "va a poder gaudir de la millor versió del text".

Agraïment a Roberto García

D'altra banda, l'actriu ha aprofitat per a agrair-li al director adjunt d'Arts Escèniques de l'Institut Valencià de Cultura, Roberto García, el seu treball durant els últims anys i ha desitjat "no tirar-li molt en falta".

García va ser seleccionat fa cinc anys per a desenvolupar la direcció adjunta d'Arts Escèniques de l'IVC i actualment la seua plaça va a eixir a concurs públic.