Classes de natació

Lluís Meseguer

Lluís Meseguer

Va ser fa uns dies, quasi la nit de Cap d’Any, gaudint d’una amenaçadora nevada entre l’Aragó i el nord valencià, que, per al principi de l’any nou, em va vindre a la ment una anotació del Dietari de Franz Kafka, del 2 d’agost del 1914: Alemanya ha declarat la guerra a Rússia —de vesprada, classe de natació”. És el document potser més emocionant del naixement de la Primera Guerra Mundial, i alhora una representació, apassionant i terrible, dels drets i els deures íntims, quotidians i compartits de cada dia.

Enguany és el centenari del savi Franz Kafka. I aquella guerra genialment dibuixada per ell va deixar una postguerra terrible. I va ser amb una foto de dos xiquets de Viena morint-se de fam, que a Londres s’inicià una campanya per a enviar llet a Àustria. i nasqué el moviment Save the Children. Ah, i parlant d’aquella postguerra, hi ha altres centenaris. Per exemple, al gener del 1924, uns mesos abans de morir Kafka, també faltà Lenin, l’heroi de la Revolució russa: eixe centenari també contrasta amb l’odi genocida de Putin contra la pau, ara mateix, que a Rússia les famílies celebraven i celebren potser el Nadal ortodox.

Ah, però pels mateixos dies de la guerra, i de l’inici de la Revolució russa, el ministre d’Afers estrangers britànic adreçava una carta al baró Rothschild, per a establir una llar nacional jueva a Palestina. I després del tractat de Versalles, i la creació de la Societat de Nacions, s’encarregà d’una convenció anglo-nord-americana sobre Palestina, justament el 1924. Enguany és també el centenari d’aquella kafkiana declaració, precedent i contrastada amb l’odi genocida de Netanyahu contra la pau.

Si no vaig errat, el mateix 1924 també és el centenari del naixement de la primera universitat pública de Palestina, la de Birzeit, en la qual, per cert, més del seixanta per cent són dones: en la meua ignorància, vull pensar, les supervivents. Ahir va recomençar la joventut del món les classes del nou any: no les classes de “natació”, sinó totes les de la vida. I ací i allà, i per tot arreu, ¿què fem amb les fotos del terror i la fam de les criatures supervivents de Gaza i de tot arreu? ¿què hi ha de la neu, de la natació, de l’educació, de tot, de res, del món?