L’Espai Fuster suma els arxius sonors de les últimes entrevistes del suecà

L’Espai Joan Fuster de Sueca, que vetla per difondre l’obra de l’escriptor i gestionar el fons que va llegar, ha sumat nous materials sobre l’assagista valencià. En este cas, es tracta de documents sonors, una sèrie d’entrevistes que Fuster va protagonitzar fa més de 30 anys, entre el 1991 i 1992. Són, de fet, de les últimes entrevistes de l’autor de Sueca.

La donació l’ha fet l’escriptor i periodista Toni Mollà, que va realitzar els enregistraments que posteriorment es publicaren en el llibre Joan Fuster. Converses inacabades (Tàndem Edicions, 1992). En concret, segons ha pogut saber Levante-EMV, l’Espai Joan Fuster ha rebut sis cintes de casset; un roll de cinta de gravació «Mastering audio tape ampex 406»; i dues còpies digitalitzades d’estos documents: una amb els continguts de les cintes sense modificar, i altra retocada per eliminar el soroll de fons.

Les donacions s'han realitzat este divendres, amb la signatura de l’acord i la presència de Salvador Ortells, director de l’Espai Joan Fuster; Vladimir Micó, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sueca; i Toni Mollà.

El periodista explica que sempre havia guardat les cintes, amb l’esperança que algun dia serviren per a fer un documental sobre Fuster, narrat amb la seua pròpia veu i, per això, havia digitalitzat les gravacions, «per por que perderen qualitat».

Ara que les gravacions ja han tingut un segon ús després que les televisions públiques Àpunt, TV3 i IB3 emeteren l’«Empremta de Fuster», Mollà assegura que «ja no tenia sentit que les cintes estigueren a casa».Així, explica que les ha entregat a l’Espai Fuster, amb la promesa que estaran a disposició d’estudiosos o interessats a escoltar-les, en el centre de documentació que disposa l’Espai.

Dos entrevistes es quedaren per fer

Tirant la vista enrrere, Mollà recorda que el projecte que va dur a terme amb Joan Fuster era d’un total de set entrevistes, de les quals van enregistrar-se finalment cinc, ja que el suecà va morir el 21 de juny de 1992.

L’autor apunta que el traspàs va ser diumenge i que ja havien quedat el dijous següent per a enregistrar la que seria la penúltima entrevista, segons havien acordat.

Mollà explica que, finalment, publicaren les entrevistes transcrites «el més literal possible», menys de mig any després. Sobre el contingut, assegura que és una mena de «testament oral de Fuster» i que l’assagista parla «de coses que no havia tractat per escrit», com «la situació d’Europa, què passava amb el món soviètic o el paper d’Alemanya». «És el darrer Fuster i demostra que no era només un intel·lectual ‘parroquià’, sinó europeu», afirma.  

«Vist en la seua època, Fuster era un intel·lectual de primeríssim nivell europeu; la connexió valenciana amb la modernitat en tots els aspectes, connectat amb les avantguardes europees, i amb molta perspicàcia», conclou Mollà. Per a ell, Fuster es resumix en què va ser «un intel·lectual europeu que, per casualitat, va viure a Sueca».

Tornar al lloc d’on van eixir

L’Espai Joan Fuster i l’Ajuntament de Sueca, per la seua banda, han expressat el seu agraïment a Toni Mollà i es comprometen «a conservar els documents descrits en perfecte estat i en el lloc idoni per a la seua conservació».

«Les entrevistes sempre se van fer a sa casa, i el sentit era que les gravacions tornaren al lloc que s’havien realitzat, davant la llar del foc que sempre va estar plena de llibres», rememora Mollà. 

L’univers fusterià explicat a l’alumnat