Lucía Márquez | Periodista

#BiografiesVDLL: Vicent Miquel Carceller (1890 - 1940)

L’editor va dirigir la revista satírica «La Traca» en els seus millor anys, arribant a aconseguir una tirada de 500.000 exemplars durant la primera meitat del segle XX

#BiografiesVDLL:  Vicent Miquel Carceller (1890 - 1940)

#BiografiesVDLL: Vicent Miquel Carceller (1890 - 1940) / Elena Martínez

David Silvestre

Passejant per la Fira del Llibre Antic i d’Ocasió de València em vaig topar amb els «Almanacs de La Traca 1915-1918», reunits per Rafael Solaz i publicats per Alenar Llibres, els quals em van disparar la curiositat pel seu director d’aleshores: Vicent Miquel Carceller (1890-1940). L’editor valencià que, diuen, va «morir dues vegades» (la primera per fartar-se a llagostins, la segona, afusellat per les tropes del bàndol nacional una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola), és una figura clau per a entendre l’ecosistema de la sàtira valenciana de la primera meitat del segle XX. Va de Llibres! repassa la seua història:

Vicent Miquel Carceller, valencià d’origen humil, es va fer càrrec de la publicació satírica «La Traca» en la seua segona etapa, l’any 1911. El periodista va accentuar el vessant republicà i anticlerical presents des dels inicis d’aquesta revista que emprava un valencià allunyat de la correcció lingüística. D’altra banda, va encarar «La Traca» cap a un humor més polític, un gir que li va valdre ser empresonat per publicar una caricatura del monarca Alfons XIII.

La dictadura del militar Miguel Primo de Rivera (1923-1930) va significar el tancament de «La Traca», la qual no tornaria fins a 1931. Arribat a aquest punt, Carceller va expandir el seu cosmos amb la publicació de diferents capçaleres com ara «La Sombra», «La Chala» o la revista taurina «El Clarín», la qual es va consolidar com un èxit a tota Espanya.

Amb l’arribada de la República, «La Traca» va tornar a les impremtes, en castellà i amb la mirada posada en el camp nacional. El primer número publicat després de la seua reobertura va aconseguir una tirada de 500.000 exemplars, una xifra de rècord que no va ser batuda per la revista Interviu 50 anys més tard. Aquestes xifres eufòriques es van anar suavitzant amb els anys i va ser amb l’entrada al govern de la CEDA, l’any 1934, quan va tornar la censura, les multes i, finalment, la suspensió temporal de la revista, el qual va espentar a Carceller a deixar el periodisme i enfocar-se al món del teatre.

«La Traca» tornaria una última vegada de la mà de la victòria del Front Popular a les últimes eleccions celebrades de la República el febrer de 1936. Una vegada va esclatar la Guerra Civil Espanyola, Carceller va ser més incendiari si cap, satiritzar figures com Francisco Franco o Gonzalo Queipo de Llano. Finalment, l’abril de 1939 va ser detingut conjuntament amb Carlos Gómez Carrera «Bluff», dibuixant i col·laborador habitual de «La Traca», i, després de passar un temps a la Presó Model on va estar sotmés a tortures, el 28 de juny de 1940 va ser finalment afusellat al mur de Paterna.