La desbandada en Vox s’accelera i ja afecta la direcció provincial

Dos sotssecretaris i un responsable d’organització de València se sumen a l’onada de dimissions en el partit ultra | Eren els impulsors de les candidatures que estan sent relegades per la direcció

Ignacio Gil Lázaro, tercer per l’esquerra, a la seu de Vox València, aquestes Falles

Ignacio Gil Lázaro, tercer per l’esquerra, a la seu de Vox València, aquestes Falles / Levante-EMV

Mateo L. Belarte

Mateo L. Belarte

La descomposició de Vox a València s’accelera. Des que Ignacio Gil Lázaro va ascendir a la presidència provincial del partit d’extrema dreta a principis d’any, s’han anat succeint nombroses eixides de responsables locals, molestos tots ells amb la gestió de la nova direcció, a la qual acusen d’imposar candidats “amiguets”, en detriment dels equips municipals. La desbandada està posant en risc la confecció de llistes de la formació ultra en nombrosos municipis, que ara busca voluntaris a la desesperada per a “omplir” les seues candidatures.

Segons ha pogut saber aquest diari, la fugida va més enllà dels coordinadors locals i comarcals i afecta ja càrrecs intermedis de la formació ultra a València. En concret, han presentat la seua dimissió el sotssecretari de Relacions Institucionals de Vox, Francisco Chardí (també coordinador local de Catarroja), i el sotssecretari de Recursos, Manolo Torán.

Aquest últim era també un dels quatre gestors d’equips d’organització, encarregats de treballar en la confecció de les llistes municipals i que, en última instància, depenen de Fran Egea, sotssecretari d’Organització i assessor del Grup Municipal de Vox a l’Ajuntament de València, on cobra més de 60.000 euros anuals. Ignacio Soriano, amb el mateix càrrec que Torán, també ha presentat la seua renúncia. Vox no aclareix, a consultes d’aquest diari, si ha reemplaçat aquestes persones o manté vacants uns llocs essencials de cara a la presentació de candidatures per al 28M.

Segons destaquen diversos dels dimissionaris, aquestes eixides són les que haurien provocat la posterior cascada de baixes, ja que aquests gestors d’equips d’organització (coneguts com a GEO, per les seues sigles) eren els encarregats de dissenyar les candidatures municipals i els que van apostar, en el seu moment, pels equips que ara estan sent reemplaçats per candidats pròxims a la direcció provincial.

El Comité Ejecutivo Provincial de Vox Valencia.

El Comité Executiu Provincial de Vox València / Levante-EMV

“Els importa un rave el municipalisme”

Igual que tots els membres de Vox que s’han anat donant de baixa del partit a Gandia, Bétera, Sollana, Guardamar de la Safor, Barx, Quart de Poblet o la Vall d’Uixó, aquests càrrecs intermedis de Vox també abandonen la formació assenyalant directament la gestió de la nova direcció provincial. “Els importa un rave el municipalisme. Completen les llistes carregant-se tota l’estructura prèvia i sense comptar amb els coordinadors locals i de zona. Han utilitzat els càrrecs locals per a generar afiliats i vendre polseretes i, a l’hora de la veritat, hi col·loquen els seus amiguets”, lamenta un regidor en actiu de Vox.

Manolo Torán era l’encarregat de les zones d’interior, inclosa Alzira, on nombroses fonts adverteixen que també s’està gestant una guerra interna davant de les veus que situen Ricardo Belda com a possible candidat local per davant de Bernardo Costera. En la seua carta de renúncia, a la qual ha tingut accés aquest diari, culpa Belda directament, home de confiança de Gil Lázaro, com a causa de la seua dimissió.

Segons denuncia Torán, l’executiva de Vox va aprovar totes les llistes que va proposar excepte la d’Alzira, en la qual Belda no va ser inclòs perquè, “a criteri de molts afiliats, persones de la localitat, de tot l’equip” i del seu propi, “no reunia les condicions per a repetir” com a candidat. Però, desenvolupa, davant de la negativa de la direcció provincial a reemplaçar Belda, “malgrat els informes aportats” i les “discrepàncies” amb l’equip local, opta per dimitir de tots els seus càrrecs.

Arguments molt similars són els que envolten la dimissió de Chardí. L’implicat, que ha abandonat la política per a dedicar-se al complet a la seua empresa de fruites exòtiques, rebutja fer declaracions, però fonts coneixedores dels fets indiquen que va deixar la formació quan va veure “les formes” de la nova direcció provincial. “No és agradable veure com li peguen una patada al cul a gent que ha treballat moltíssim”, assenyalen.

Vox ignora la crisi i fa el gall

Aquesta pèrdua de múscul municipal, segons molts dels crítics, té un perill doble. D’una banda, alerten que el mètode de la designació a dit pot implicar un càstig electoral greu pel fet de substituir perfils ja implantats en el municipi de torn per uns altres sense tot just connexió amb aquest. Igualment, aquesta descapitalització i la consegüent cerca a la desesperada de candidats per a “omplir” comporta l’evident risc d’incloure en les llistes persones “poc adequades”.

En tot cas, Vox ho nega i presumeix del seu estat de salut a nivell intern i extern. Encara que rebutja fer declaracions a aquest diari, el seu candidat a la Generalitat, el condemnat per violència masclista Carlos Flores, assegurava en xarxes socials que Vox presentarà “més candidatures que mai” i que les enquestes “es queden curtes”.

Carlos Flores Juberías, rodeado de cargos electos de Vox tras ser designado candidato la pasada semana.

Carlos Flores Juberías, envoltat de càrrecs electes de Vox després de ser designat candidat

Suscríbete para seguir leyendo