La falla Avinguda denúncia la destrucció de patrimoni en Torrent

La comissió Avinguda de Torrent arriba a les falles de 2023 amb un pla molt original per a presentar totes les seues activitats. Al llibret, que ha aconseguit el primer premi en el concurs local, apareix un llarg recorregut sobre la ciutat on es repassen diferents etapes de la seua llarga història.  

Les falles de Torrent protesten per haver quedat excloses del concurs de llibrets de la conselleria

El seu contingut es divideix en les parts d’Involució, Evolució i Revolució. La portada ja presenta aquests tres temes. A més a més, s’ha incorporat un codi QR perquè es puga accedir a tota la informació mitjançant dispositius mòbils.  

Involució

Dins d’aquesta primera part del llibret es troba una xarrada de la sotsdirectora del periòdic Levante-EMV, Isabel Olmos, amb el director de patrimoni cultural de la Universitat de València, Adrià Besó. La conversa tracta, entre altres coses, la constant pèrdua d'elements arquitectònics de vàlua del municipi.

“En Torrent s’ha perdut molt de patrimoni material. Des dels anys 60 cap ací, ha sigut un desastre”, declara Besó. Afortunadament, un monument insígnia de la localitat com és la torre, encara es manté. “Sense la torre, quin Torrent existiria?", es pregunta Besó. És el monument més antic i molts l’entenen com l’origen del municipi.  

Què seria de Torrent sense la torre?

Adrià Besó

— Director del patrimoni cultural de la UV

D'altra banda, des de mitjans del segle XX fins ara, Torrent ha patit una constant destrucció del seu patrimoni. Eixa és la conclusió de l'article signat per l'investigador local i col·laborador de Levante-EMV, Tomàs Roselló, que fa un recorregut sobre aquells monuments que s'han anat perdent en les últimes dècades.

Evolució

Des dels anys 60 fins ara, la localitat de Torrent ha viscut diferents canvis en l'àmbit demogràfic. En primer lloc, precisament a mitjan segle XX es va produir una forta emigració des de diferents zones d’Espanya cap a València i Torrent, on la població es va multiplicar. Per altra part, en els anys 2000 també es va produir un altre moviment migratori que, en aquest cas, arribava d’altres països.

Als 2000 va haver un gran moviment migratori

El director del treball, Miguel Àngel Gascón "Tofolet", escriu sobre algunes dades de la població i la seua evolució, com per exemple, el creixement entre inicis del segle XVII i l’any 2022. Més recentment, s’observa que la quantitat d’habitants creix gràcies a l’arribada d’emigrants, principalment des de Veneçuela, Marroc i Colòmbia.

A part del seu corresponent codi QR, els escrits també estan disponibles en format de gravació perquè persones invidents puguen accedir a ells.

Revolució

Com a mètode d’interacció, la falla Avinguda buscà la participació de la ciutadania mitjançant un formulari en el qual es pregunta sobre les Falles. Segons Miguel Àngel Gascón, són quasi 500 persones les que han participat. Entre altres coses, es pregunta sobre la posició de cadascú respecte a la festa, actes com l’ofrena i propostes de futur per a aprofundir en la igualtat de dones i homes. 

Per a la part infantil, el lema escollit és “Lliure”. Apareix una xicoteta poesia acompanyada d’algunes il·lustracions. En elles, a més de la poesia, hi ha referències a animals com peixos i també es reflecteix en els somnis de xiquets i xiquetes.

El llibret també té una part protocol·làriaon representa als que són els principals representants de la comissió enguany. Així, la fallera major de 2023 és Laura Córcoles; la fallera major infantil és Lucía Ramírez i el president infantil és Javi Fenoll.