Malnoms, essència de poble

Els malnoms sempre han estat un signe d’identitat històrica que hem fet servir als pobles per referir-nos a qualsevol altre veí, família o conegut sense por a errar o confondre una persona amb una altra. Al llarg de molts anys, hem foragitat els noms oficials per emprar els malnoms que les famílies originàries del poble des de sempre hem tingut. Qualsevol recent nascut neix amb un malnom baix del braç, més prompte encara que amb el nom que figura al mateix carnet d’identitat. No són oficials de cara a les administracions públiques però entre la gent del poble tenen la mateixa o més força «legal». Per descomptat, els malnoms prevalen, en moltes ocasions, sobre el nom oficial. Inclús, en algunes situacions, el seu ús continuat fa oblidar el nom vertader d’un amic, un conegut o un familiar a qui tot el món sols el coneix pel malnom. La memòria oral construïda a partir dels malnoms ha estat molt important per explicar bona part de la història d’una societat determinada. Tot i el pas de les dècades, els malnoms expliquen moltes de les causes que rauen en una societat, els orígens i els costums més arrelats. Són un pou de saviesa i coneixement. Precisament, eixa memòria oral ha estat capaç de passar de pares a fills, de iaios a nets, de generació a generació fins el punt de configurar, fil per randa, una forma de funcionar durant anys i panys.

Fins i tot, al poble, a la Pobla de Vallbona, s’ha editat un llibre que recull una gran quantitat de malnoms que han circulat durant dècades en la vida ordinària i extraordinària del poble. Amb el títol Tu de qui eres?, Toni Contelles i Mari Carmen Ruiz fan un estudi inèdit i d’allò més complet sobre els malnoms i la seua importància en les societats locals des de mitjans del segle passat. Amb una anàlisi profunda sobre l’etimologia, la semàntica i, fins i tot, la fonètica, s’hi fa un repàs exhaustiu sobre les raons que han portat una determinada família o persona a ser coneguda per un malnom determinat. N’hi ha molts i amb una variada procedència. Guitarró, guatla, caliu, ricua, carabasses, bajoquero, barguetes, conole, cotet, bollo, bricio, mascle o monjo són, entre molts altres, una munió inabastable dels malnoms de tot el poble. Són un signe de la identitat als pobles front a la impersonalitat de les grans ciutats. Parlar directament amb els mateixos implicats per conèixer els motius reals del malnom ha estat la tasca més important i que ha suposat un major esforç per recopilar-los i unir-los en un llibre que en suposarà la seua supervivència d’aquí uns anys. El recull és, en efecte, un llibre explicatiu i divulgatiu sobre la història més important de les darreres dècades.

El cas de la Pobla de Vallbona es podria estendre a la resta de la comarca de Camp de Túria, on municipis com Bétera, Llíria, Riba-roja de Túria, Benaguasil, Vilamarxant o Benissanó, entre d’altres, encara conserven la tradició oral dels malnoms. Tanmateix, les noves estructures socials que s’han configurat els darrers anys n’amenacen, directament, la continuïtat de l’ús. No es tracta d’una qüestió d’enyorança del passat sinó d’entendre que els temps canvien però les tradicions romanen en la memòria de les persones. Els canvis ocorreguts per un augment poblacional, un creixement urbanístic desaforat i descontrolat, un individualisme creixent com a conseqüència d’una societat cada vegada més atomitzada, una pèrdua dels vincles socials de les persones i un ús abusiu de les noves tecnologies que ens aïllen socialment en són algunes de les raons que ens menen a una altra fase. A poc a poc, eixa memòria oral es va perdent, oblidant i bandejant. D’aquí uns anys, ningú no recordarà cap malnom. És, sens dubte, el preu que hem de pagar pel progrés, l’ús de les noves tecnologies i la configuració d’un altre model social. Ni millor ni pitjor, sols diferent. Tanmateix, encara romandran els llibres en paper per recordar-nos d’on venim i de qui som.