Ensenyar per actuar i fer teatre

Les maneres d’educar s’expandeixen per tots els àmbits. Un d’ells, el teatre, que apareix com un gran desconegut per a molts docents, però que s’ha convertit en una ferramenta imprescindible per a altres. Acostar-ho més a l’àmbit de l’ensenyament és la tasca de Tomás Motos i Emilio Méndez, amb el seu llibre Teatro en educación sin memorizar textos (2023).

«Em va demanar que fora el seu tutor i ahí ens vam conéixer», explica Tomás Motos, referent en l’àmbit de la didàctica en el teatre, actualment treballant a la Universitat de València, va cridar l’atenció d’Emilio Méndez, qui li va demanar ajuda per a fer la seua tesi. El seu primer contacte els va animar a fer després un projecte, dins de l’àmbit educatiu i que involucrara el teatre com a experts en didàctica i coneixements artístics, amb l’objectiu d’ensenyar les arts d’una manera educativa. «Hi havia una carència de referents en castellà sobre les tècniques teatrals, drama i teatre, però que tingueren la seua participació en l’àmbit social», explica Motos.

D’aquesta manera, va nàixer el projecte “Teatro en educación”, on el principal objectiu dels creadors és enderrocar el mite que el teatre sols es pot practicar memoritzant el text i reproduint-ho. La principal intenció és que l’alumne «cree els seus propis texts», ficant el focus en un ensenyament diferent, sense renunciar als mètodes tradicionals teatrals. 

Així mateix, l’obra compta amb 77+1 consells per fer teatre, «el +1 té un significat; aquesta hipòtesi fa referència al fet que sempre hi ha una manera distinta de fer les coses», explica el coautor. El manual proporciona diferents mètodes per utilitzar el teatre com a ferramenta educativa, tanmateix, «no volem que s’utilitzen totes; nosaltres els donem una garba de claus per obrir diferents portes, però han d’utilitzar les que millor s’adapten a la porta que volen obrir», especifica.

El manual està compost per dues parts: la primera fa una justificació teòrica de la raó de ser del llibre, contant un dels principis del teatre; el cercle virtuós entre el teatre, drama i educació, a més d’una breu explicació de la funció del teatre en l’educació durant el temps. Per a la segona part es reserven totes les tècniques, dividides en 43 de caràcter dramàtic i unes 30 teatrals, creades des dels jocs tradicionals dels més menuts com ara el callejón de la conciencia o la silla caliente. Induir les tècniques, tant teatrals com dramàtiques, a través dels jocs dels infants, té com a objectiu una millor aplicació en les aules.

«Volem crear un desig; explicar i presentar aquest llibre per a qui el llisca tinga la necessitat d’imposar i utilitzar el teatre com una ferramenta educativa», reflexiona Tomás Motos. El manual, presentat este novembre en la sala de la companyia de teatre Espacio Inestable de València, s’obri com a una altra finestra i dimensió en l’educació.