El Consell habilitarà una prova de nivell per a concedir el requisit lingüístic als funcionaris

El requisit lingüístic per als funcionaris de la Generalitat continua protagonitzant un camí replet de sobresalts fins a la seua posada en marxa. Després que el projecte s'embossara durant anys en el si del Consell per les diferències entre PSPV i Compromís sobre el nivell de valencià exigible als empleats públics de l'Administració autonòmica, ara, amb els socis ja d'acord sobre el text legal i a les portes que reba la llum verda definitiva, diversos sindicats han anunciat al·legacions a l'esborrany en les quals reclamen postergar-ne l'entrada en vigor, i que podrien obligar el Botànic a introduir canvis de gran importància en la norma.

El motiu, segons assenyalen des d'UGT i CSIF (els sindicats que han recorregut), és que algunes de les persones aspirants no tindran temps material d'inscriure's en les proves d'acreditació del nivell de valencià per l'elevadíssima demanda, o d'homologar els seus títols previs i, per tant, no podran complir amb el requisit d'accés a la funció pública. Segons van acordar les conselleries de Justícia, Interior i Funció Pública i d'Educació, els alts funcionaris hauran de disposar d'un C1 (equivalent a l'antic mitjà) en lloc d'un B2 com fins ara. Per als grups B i C1 es demanarà un B2 i per al C2, un nivell B1 de valencià.

Abans d'aplicar-se, es concedeix un període de gràcia que els sindicats consideren insuficient. Per als funcionaris superiors, l'esborrany estableix una moratòria de dos anys i fixa que l'exigència del C1 "començarà a fer-se efectiva en les proves selectives que es convoquen a partir de l'oferta d'ocupació pública de 2025", però UGT i CSIF demanen ampliar el termini fins a 2027. Així mateix, UGT advoca també per dilatar els temps per als rangs menors i que el requisit tampoc aplique a l'OPO de 2023, la convocatòria de la qual està prevista per a aquest mateix mes de març i que segons el text ja estaria subjecta als nous barems.

Prova de nivell prèvia, l'alternativa

Davant aquest escenari, la Generalitat ha explorat opcions intermèdies en la taula de negociació que manté amb els sindicats. Aquest òrgan no és vinculant, però és probable que el Botànic busque fórmules d'acostament per a no portar el decret al Ple del Consell amb l'oposició dels agents socials, especialment abans de les eleccions i en dos temes tan sensibles com són la llengua i els funcionaris. 

La idea de la Generalitat és no modificar el calendari de posada en marxa del decret per les objeccions que hi posa Compromís, que no vol tocar-ne ni una coma. Així, Justícia establirà una mena de fila de prioritat, una cosa pareguda als sistemes d'embarcament ràpid de les aerolínies, i farà una prova de nivell, prèvia a l'oposició, per a aquells aspirants que no puguen obtindre el seu certificat de la Junta Qualificadora a temps de presentar-se a l'OPO de 2023. L'examen estaria supervisat per la mateixa entitat i tindrà la mateixa validesa que la resta, assenyala Justícia.

A les centrals sindicals els plau la idea, però planteja moltes incògnites. La principal, si aquest examen tindria validesa oficial o els opositors haurien de repetir la prova pels procediments habituals per a consolidar aquest C1. Els sindicats reclamen que la prova alternativa tinga la mateixa validesa. Igualment, UGT va alertar que aquesta opció podria no resoldre el problema en l'àmbit municipal, ja que actualment no hi ha un conveni de la Junta Qualificadora amb els ajuntaments, cosa que sí que ocorre amb la Generalitat.

Suscríbete para seguir leyendo