Catalunya busca president

Queden llunyans aquells temps en que durant vint-i-tres anys la política del «peix al cove» de Pujol, al front de CiU, arrasava elecció a elecció. Durant dues dècades els vots declaradament independentistes eren merament testimonials, després vindria el «tripartit» i més tard, arran de la sentència del Suprem escapçant el nou Estatut votat pels catalans els independentistes creixerien com bolets, naixerien els 11-S reivindicatius i multitudinaris i amb la negativa dels governs d’Espanya al diàleg amb Catalunya s’arribaria al 1-O on Rajoy, amb l’aquiescència de Pedro Sánchez, va aplicar als catalans el 155, buscant una solució judicial a un problema polític.

Després d’una independència i una República catalanes que duraren vuit segons, declaració inexistent perquè mai es va publicar ni mai es va arriar la bandera espanyola del Palau, el destituït Govern català va quedar dividit entre la carcel i l’exili, i, el que és més greu, l’independentisme, malgrat estar deu anys guanyat eleccions amb més d’un 50 % de vots, va quedar dividit entre els partidaris del diàleg amb el govern d’Espanya per aconseguir caminar vers un refèrendum i els partidaris, des de Waterloo, a la negativa perpetua fins ara.

El 12-M per primera vegada el PSC ha guanyat les eleccions en vots i escons, però no té suficient per arribar a la majoria que cal, 68 escons, per dirigir Catalunya. Puigdemont ha guanyat tres escons més que tampoc li serveixen per arribar a la Presidència, i ERC ha sofert una gran patacada en perdre 13 escons, també han baixat COMUNS i CUP. Una primera ullada als resultats ens diu que Catalunya s’ha fet més de dretes i menys independentista. I això va fer esclatar somriures en alguns que corregut a cantar les absoltes a l’independentisme.

Però,com diu Albiol, alcalde de Badalona pel PP, «qui crega o pense que l’independentisme ha desaparegut per art de màgia o de Pedro Sánchez s’equivoca: l’independentisme no ha anat a votar, però segueix existint». Es cert, el 12-M 70.000 independentistes no van anar a votar. Del 2017 a ara ha passat de 2.1 a 1.2 milions de vots. Perquè?, aquesta es la reflexió que deuen fer els partits independentistes, que, segur alguna part de culpa tenen en aquesta abstenció dels seus seguidors. El 10-J es constituirà la Mesa del Parlament, de moment han anunciat el seu desig de presentar-se a la investidura Illa i Puigdemont. El primer sembla que ho té més fàcil que el segon que necessàriament precisa l’abstenció del PSC. ERC, on ja s’han produït la dimissió d’Aragonès i altres membres de la direcció, té a les seves mans fer a un u altre President. O enviar-nos a votar de nou.