Sense casa ni indemnització i amb l’obligació de pagar la hipoteca

Les companyies d’assegurances treballen ja a cobrir els danys dels propietaris, encara que alguns dels residents podrien enfrontar-se a la possibilitat que els bancs cobren abans que ells

Un dels afectats per l’incendi de Campanar espera per a arreplegar els estris que s’han pogut rescatar.

Un dels afectats per l’incendi de Campanar espera per a arreplegar els estris que s’han pogut rescatar. / Francisco Calabuig

Voro Contreras

Voro Contreras

L’incendi que dijous va destruir un edifici al barri valencià de Campanar ha suposat, a més de la mort de deu persones, la pèrdua de 138 cases i les propietats de moltes famílies. Des de l’endemà de la tragèdia, les companyies asseguradores han establit dispositius especials de perits i tramitadors i estan contactant amb els afectats per a agilitzar la gestió del sinistre i que cobren les indemnitzacions que tenen contractades com més prompte millor.

Mapfre —que va renovar este mes la pòlissa de l’assegurança comunitària de l’edifici i el va valorar en 26,5 milions d’euros— ha començat a anticipar els primers pagaments pel “contingut” dels habitatges als seus assegurats de llar, i ha anunciat que abonarà per a despeses de lloguer d’un habitatge provisional 12.000 euros més per propietat assegurada, que és la quantitat màxima establida en la cobertura d’inhabitabilitat.

Occident, l’asseguradora de Catalana Occidente, oferix assistència telefònica per a resoldre dubtes i agilitzar els processos, així com un servici d’orientació mèdica i psicològica. Generali ha ordenat tracte preferent als afectats, ha acordat fer pagaments per un valor del 50 % del capital assegurat en la cobertura de contingut per a les “necessitats més immediates” i oferirà pagaments immediats a compte de la cobertura d’inhabitabilitat perquè els seus assegurats puguen accedir a un habitatge alternatiu. També Allianz ha posat a la disposició dels afectats pagaments per endavant per a cobrir les necessitats més immediates.

Referència a Lorca

Però més enllà de les mesures més urgents, les companyies i els corredors d’assegurances s’enfronten a una situació inèdita a la Comunitat Valenciana, tal com assenyalava ahir César Barrón, la corredoria del qual té diversos clients afectats per l’incendi. “Quasi mai es dona un sinistre total com este —destaca—. Quasi sempre que hi ha un incendi en un edifici afecta un, dos, o, com a màxim, tres habitatges. Però el més similar que hem tingut d’un cas d’edifici sencer arruïnat ha sigut en el terratrémol de Lorca”.

Sobre el procés per al cobrament d’ajudes i indemnitzacions que s’ha iniciat una vegada extingit l’incendi i reallotjats els propietaris, Barrón explica que s’activaran dos tipus de pòlissa: la de la comunitat (la contractació de la qual és només obligatòria a la Comunitat Valenciana i a Madrid), que cobrix els danys en l’estructura i la seua demolició si així s’establira, però no continguts particulars com ara mobiliari i estris personals; i la de la llar, que és privativa dels propietaris i que, a més de la reconstrucció de l’habitatge, pot incloure els objectes personals del propietari.

En tot cas, subratlla el corredor, els assegurats amb pòlissa privativa cobraran una sola indemnització entre les dos pòlisses.

El cost i no el valor

D’altra banda, i tal com també recorda Barrón, l’assegurança garantix el cost de la reconstrucció de l’habitatge, no el seu valor en el mercat. “És a dir —exemplifica—, un propietari pot haver comprat el seu pis per 500.000 euros, però l’assegurança no és per este valor sinó pels 150.000 o 200.000 que va costar la seua construcció. Així que, en el millor dels casos, el que cobrarà són eixos 150.000 o 200.000 euros”.

Un cas que pot donar-se i que, segons ha pogut comprovar este periòdic, preocupa diverses famílies que tenien la seua casa en l’edifici de Campanar és que l’assegurança que havien contractat estiguera lligada a una hipoteca bancària.

En una situació així, i com també apunta el corredor, l’entitat financera pot tindre dret preferent de cobrament fins a cobrir tot el préstec pendent possible. Esta clàusula no és obligatòria per llei (de fet, també es pot establir en una assegurança l’import màxim sobre el qual el banc seria beneficiari), però els bancs no solen concedir una hipoteca si el client no l’accepta.

“D’esta manera, pot donar-se el cas d’algú que no només s’haja quedat sense habitatge, sinó que, a més, tota la indemnització de l’assegurança se la vaja a quedar el banc i, damunt, encara li quede hipoteca per pagar”, advertix Barrón.

Este expert també explica que si l’habitatge estava assegurat com a “ús habitual”, hi ha pòlisses que els donaran cobertura al cost del lloguer d’un habitatge similar durant una temporada i fins i tot durant el temps en el qual es fan reparacions a la casa o es busca un altre habitatge.

Quant a les persones que estaven llogades, estes poden recuperar el valor complet de l’assegurança de contingut que tenien i que cobrix els estris personals. “En este cas —afirma—, la companyia no anirà allí a comprovar si és cert que l’assegurat ha perdut tots els estris, perquè és evident”.

Un acord complicat

Finalment, Barrón explica que els propietaris continuen tenint el dret a reconstruir un habitatge de característiques similars sobre el solar en el qual estava l’immoble destruït pel foc. “Poden utilitzar els diners de la indemnització per a esta construcció —assenyala—. En tot cas, han de posar-se d’acord amb els altres copropietaris. I si no van tots a l’una des del principi, serà complicat”.

Suscríbete para seguir leyendo