El primer Grand Slam de la temporada

Swiatek posa fi al somni de Bucsa a Austràlia

La tenista càntabra cau per 6-0 i 6-1, però marxa amb un premi de 145.000 euros i un salt en el rànquing fins a la 80 mundial

Bucsa colpeja una dreta en el partit davant de Swiatek.

Bucsa colpeja una dreta en el partit davant de Swiatek.

Jaume Pujol-Galceran

La derrota va ser contundent i dura. En tot just una hora, Cristina Bucsa va despertar del seu somni en l’Open d’Austràlia. La número 1 mundial, Iga Swiatek, la va derrotar per 6-0 i 6-1 en la Rod Laver Arena. Era la primera vegada que la tenista càntabra, d’origen moldau, de 25 anys trepitjava la central d’un Grand Slam.

Bucsa s’havia guanyat el dret després de superar la fase prèvia del torneig i arribar a la tercera ronda per a enfrontar-se a l’actual dominadora del circuit femení. Va entrar en el quadre gran després de guanyar a la japonesa Nao Hibino (7-6 (10), 6-2) i després va guanyar a l’alemanya Eva Lys, en primera ronda (2-6, 6-0, 6-2) i va donar la gran sorpresa derrotant en segona ronda a la canadenca Bianca Andreescu (2-6, 7-6(7), 6-4), exnúmero 4 mundial i campiona de l’Obert dels Estats Units en 2019.

Davant Swiatek, que té objectius prioritaris a Melbourne, poc hi va poder fer. La polonesa no li va donar opció. Des del primer colp va imposar un ritme que Bucsa no va poder seguir. La diferència de joc va ser clara. Swiatek va guanyar 52 punts amb 3 punts directes, 15 colps guanyadors per només 6 errors no forçats. Bucsa només va apuntar 19 punts en el seu caseller (1 punt directe, 4 colps guanyadors i 21 errors no forçats).

Sense patrocinadors

Lluny de l’estadística freda del partit, Bucsa va poder guanyar almenys un joc, celebrat en gran pel públic, i marxar feliç d’un escenari que, només un parell d’anys arrere, li costava imaginar que trepitjaria algun dia. La seua actuació a Melbourne li suposen 90 punts per a col·locar-se entre les 80 millors del món i un premi en metàl·lic de 145.340 euros. Un xec que mai havia rebut i que li compensarà la seua falta de patrocinadors. Ella mateixa es compra la roba esportiva i les raquetes; ara, després dels seus resultats, possiblement algun patrocinador pot interessar-se en ella.

Bucsa va començar a jugar al tenis als 5 anys a Torrelavega (Santander) amb els seus pares, el seu entrenador, i fins fa un parell d’anys sempre s’havia mogut en els tornejos de tercera categoria (ITF o Challengers). La tenista és un cas atípic en el circuit. No usa les xarxes socials com les seues companyes de circuit.

“Només tinc Facebook, però per a parlar amb les xiques i quedar per a entrenar i jugar dobles. No ho veig una cosa per a mi. No m’agrada ensenyar fotos meues ni coses personals. M’agrada ser lliure”. No sap ni la pressió dels cordatges de les seues raquetes que només canvia quan els trenca. “D’això s’encarrega el meu pare”, deia als periodistes a Austràlia als quals confessava que tampoc necessitava tindre molta roba. “Amb set samarretes, set pantalons i faldes ja em val, ja que, si no, és una gran despesa. Si ara ve algun patrocinador, ja en parlarem…” . Austràlia li canviarà segur la vida.

Suscríbete para seguir leyendo