Sis municipis de la Safor demanen un pla més contundent per a salvar les seues platges

El diagnòstic per a retindre les platges i evitar que en diversos trams de la Safor la mar continue engolint la costa és molt diferent segons qui ho mire, com també ho són les solucions que s’haurien d’adoptar. Però mai com fins ara, els afectats i els ajuntaments implicats havien estat a tanta distància del Ministeri per a la Transició Ecològica, que és el que té les competències en una matèria tan sensible. No en va, no només estan en joc propietats privades, sinó també infraestructures públiques i una zona natural que a l’estiu dona riquesa en forma d’un turisme que genera activitat econòmica.

Aquesta diferència de criteris s’aprecia ara especialment a la Safor perquè sis municipis han avalat i han fet pròpies les al·legacions del col·lectiu Salvem les Platges del Sud sobre el projecte del Ministeri per a recuperar el tram de platja que va des de Rafalcaid, a Gandia, fins al port esportiu d’Oliva.

Daimús, Guardamar, Bellreguard, Miramar, Piles i Oliva consideren, com ja va apuntar Salvem les Platges del Sud, que el Ministeri no té ambició ni afronta amb la suficient contundència la necessitat de preservar aquesta zona especialment perjudicada.

Tots aquests consistoris, amb la incorporació d’algunes particularitats en cada zona, rebutgen que el Ministeri per a la Transició Ecològica preveja l’abocament de 690.000 metres cúbics d’arena quasi com a única mesura, confiant que així es dibuixarà una franja de platja d’almenys 50 metres d’ample en tot aquest tram.

Els ajuntaments mencionats volen més i, com també sol·licita des de fa anys Tavernes de la Valldigna, estimen que, paral·lelament a aquesta aportació d’arena, en una quantitat que hauria de ser superior, és fonamental que es construïsquen elements de retenció, i ací s’apunten especialment els esculls construïts estratègicament a unes desenes o centenars de metres de la costa per a facilitar que l’arena es deposite i permeta guanyar platja a la mar.

Els alcaldes i alcaldesses que han remés aquest plec d’al·legacions, entre els quals n’hi ha del PSPV-PSOE, PP, Compromís i independents, recorden al Ministeri que, en 2015, un informe ja va determinar la necessitat d’aportar més de dos milions de metres cúbics d’arena a aquesta mateixa zona, el triple de la quantitat que ara s’ha previst, i la construcció d’un espigó de 30 metres de longitud al port d’Oliva. “Resulta inadmissible que ara, després d’uns estudis que ja tenen més de nou anys, i sabent que els temporals dels últims anys han accentuat substancialment l’erosió en tot el tram, aquest mateix organisme seleccione una alternativa amb una aportació 690.000 metres cúbics”, indica el document.

Un segon aspecte que els alcaldes demanen, a proposta de Salvem les Platges del Sud, és que en l’anàlisi del problema no només es tinga en compte el paper dels temporals i l’elevació del nivell de la mar provocada pel canvi climàtic, sinó també la retenció de sediments en els rius, a causa dels murs i pantans, i dels dics de protecció de la costa, especialment els dels ports. En la seua opinió, hauria d’“alliberar-se” tot aquest material perquè, al final, acaba depositat a les platges i garanteix el manteniment de la línia de costa.

Ara, aquests suggeriments, i d’altres que s’aporten en el mateix document, hauran de ser analitzats pels tècnics del Ministeri, que té l’última paraula.

Infraestructures que han ocupat les dunes “protectores”

El col·lectiu Salvem les Platges del Sud, i ara també els ajuntaments, reconeixen que, durant dècades, els homes han ocupat irresponsablement la costa fins al punt de destruir les dunes que, antany, separaven la mar de la terra. Aquest és un altre dels factors que han accentuat el problema, i, per això, responsables de diferents administracions, començant pel Govern d’Espanya, van apuntar la necessitat d’alliberar espai en la riba de la mar i recuperar les dunes per a frenar la regressió.

Suscríbete para seguir leyendo