Un cabal d’aigua fix blinda el llac de l’Albufera, enfront del col·lapse de Doñana

El blindatge de l’Albufera amb un cabal ecològic anual de 70 hectòmetres cúbics, no condicionat a altres usos, allunya l’aiguamoll valencià del col·lapse ambiental que amenaça el Parc Nacional de Doñana. Carles Sanchis Ibor, president de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Albufera, assenyalava ahir que la situació de l’enclavament andalús “és diametralment oposada a la nostra”. “El nou pla de conca del Xúquer reconeix una sèrie d’aportacions hídriques assignades al llac, la qual cosa és un assoliment històric per a mantindre un nivell de qualitat, i ens permet parlar d’un camí de millora”, incidia Sanchis Ibor.

La sobreexplotació hídrica per a regularitzar cultius il·legals de l’enclavament andalús, permesa per la Junta d’Andalusia que governa el Partit Popular, col·loca Doñana en una situació extrema, que ja va viure l’Albufera en la dècada dels anys setanta, per l’excés d’abocaments contaminants i que ara s’ha aconseguit revertir. De fet, la millora al parc natural valencià està provocant que algunes espècies que niaven en l’aiguamoll andalús estiguen migrant a aquesta zona del Mediterrani, davant de l’absència d’aigua o la sequera que afecta la seua destinació habitual.

Tot i que algunes associacions ecologistes ja han plantejat les conseqüències que l’excessiva presència i nidificació, per exemple, de flamencs poden provocar a l’albufera, Sanchis Ibor remarca: “És molt difícil saber-ho”. “Els aiguamolls són sistemes molt complexos i no es poden fer prediccions quan es depén de tantes variables internes, però sobretot externes”, explicava ahir a Levante-EMV.

D’altra banda, María Sahuquillo, directora conservadora del Parc Natural de l’Albufera, remarcava que poder aconseguir el bon estat de l’aiguamoll ha sigut “un treball molt intens”, dels últims cinc o sis anys, que han dut a terme conjuntament administracions com l’Ajuntament de València i la Generalitat Valenciana, però també gràcies a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Sahuquillo reivindicava la importància de la gestió hídrica per a evitar els problemes que arrossega des de fa anys Doñana, però que ara s’agreujaran amb tota seguretat. “El tema de l’aigua no es veu i passa desapercebut fins que els aiguamolls comencen a quedar-se sense aigua o a secar-se”, diu, i afegeix: “Llavors és el caos total”.

Gestionar amb criteri

Sahuquillo atribueix la diferència en l’estat de salut entre Doñana i l’Albufera al fet que “ací ho estem intentant fer amb coneixement i tractant de gestionar l’aigua amb criteri”. Així, reconeix que, malgrat les discrepàncies en algunes ocasions amb els actors implicats al parc, s’ha treballat molt per garantir un flux d’aigua permanent, amb 70 hm³ per a l’època hivernal i l’etapa prèvia a la sembra de l’arròs. També per consensuar amb regants i arrossers.

Una altra de les veus expertes que coincideix en el bon estat actual de l’Albufera és Mario Giménez, delegat de SEO-Birdlife a la Comunitat Valenciana. Però adverteix que encara és prompte per a celebracions.

El biòleg atribueix la millora ecològica al fet que els aiguamolls “reaccionen molt bé a una bona gestió hídrica, perquè l’aigua és l’element clau”. Per a Giménez, l’extensa perellonà d’enguany, amb aportacions dels sistemes Xúquer i Túria, ha sigut determinant, però prefereix evitar parlar de rècord d’aus hivernants i esperar a un seguiment més exhaustiu de les tendències. “La millora que estem veient cal consolidar-la, que continue entrant aigua a l’hivern”, remarcava. En qualsevol cas, la veritat és que la millora ambiental “és una cosa que beneficia moltes aus, ja que permet que aquestes tinguen moltes més oportunitats”. Sí que assenyala la pressió que suposa per als aiguamolls en bon estat rebre espècies que habitaven altres zones i que acaben abandonant per pèrdua de qualitat.

Suscríbete para seguir leyendo