Imelsa va pagar cursos que havia d’assumir la contracta del ‘call center’

Dos treballadors d’una empresa informàtica que treballa per a la Diputació de València van confirmar, ahir, en el judici del cas Taula pel presumpte tripijoc del call center, que van ser ells els que van realitzar les hores de formació a les teleoperadores del tributari. Una formació que havia d’haver pagat l’empresa adjudicatària del centre de telefonades, Servimun propietat de l’empresari Fernando Palomares i vinculada al també empresari Mariano López, exsogre de Marcos Benavent, exgerent d’Imelsa i ionqui dels diners confés.

Els dos informàtics que van declarar com a testimonis van confirmar que un dels dos funcionaris de la Diputació investigats en aquesta causa, Ricardo de Ángel Mari, cap de Gestió Tributària, va ser qui els va reclamar perquè donaren la formació sobre “eines de gestió tributàries”. Un altre va afegir que “van voler formar la gent perquè tingueren un concepte del que era un rebut”. Els dos van donar les “deu hores de classe” compromeses i, com a empresa contractista que fa una assistència tècnica per a la Diputació de València, “vam facturar a Imelsa”, per ordre del cap de Gestió Tributària, Ricardo de Ángel Mari. Encara que es tractava d’una formació que havia d’haver pagat l’empresa privada Servimun com a adjudicatària del call center tributari, que, a més, s’havia compromés a una formació inicial de 140 hores i mantindre-la al llarg del contracte.

Dues teleoperadores més del call center, destinatàries d’aquesta presumpta formació, també van confirmar les declaracions aquesta setmana de la resta de companyes: que la formació que van rebre es va prolongar només durant un parell de matins. “Formació, com a tal, no en vaig rebre”, va assegurar la testimoni P. R. A. Aquesta teleoperadora va recordar que “només vaig treballar un dissabte. No es va fer més perquè a penes va entrar una telefonada en tot aquell matí”, va admetre a preguntes del fiscal anticorrupció del cas Taula. També va recordar que es va assabentar del seu acomiadament el 28 de desembre de 2015. “Vaig avisar una companya i creia que era una broma”. I va explicar que “algú de la Diputació ens va dir que havíem fet molt bona faena i no ens mereixíem l’acomiadament”. Per la seua banda, P. S. E. va explicar que “no donàvem l’abast. Ens exigien dos minuts i mig o tres per telefonada, per totes les que hi havia en espera”.

Suscríbete para seguir leyendo