El repte compartit de fidelitzar el vot a la Ribera

Els partits afronten les eleccions amb l’objectiu que l’elector secunde tant la candidatura local com l’autonòmica – El PSPV d’Alzira va obtindre mil vots menys que la llista de Puig, mentre que Gómez va millorar en 2.200 a Oltra

Votació en unes eleccions municipals, en una imatge d’arxiu

Votació en unes eleccions municipals, en una imatge d’arxiu / VICENT M. PASTOR

Rubén Sebastián

Rubén Sebastián

Més enllà de les sigles polítiques i els seus ideals hi ha les persones. Una mateixa formació pot obtindre resultats molt diferents en funció del rostre que figure en el cartell electoral. I a quatre dies que les urnes s’òmpliguen de paperetes, els partits de la Ribera afronten el gran repte de fidelitzar el vot. Elegir qui encapçala una candidatura electoral resulta sempre una tasca complicada, més enllà de les polèmiques internes que això puga suscitar. Un candidat pot portar unes sigles a rècords històrics o a cotes sorprenentment baixes. Només cal tirar la vista arrere.

La llista que Diego Gómez (Compromís) va liderar a Alzira en 2019 va obtindre 8.034 vots. En canvi, la candidatura autonòmica, encapçalada per Mónica Oltra, en va obtindre a penes 5.820 un mes abans. Dos mil dos-cents menys. Una situació que, de fet, no es va repetir a les grans ciutats de la Ribera, on l’opció d’Oltra va rebre més suports que la papereta local. Va ocórrer a Algemesí (1.899 per a Lorena Calatayud i 3.330 per a Oltra), a Carcaixent (2.541 de Paco Salom enfront dels 2.729 d’Oltra), a Sueca (Raquel Tamarit va rebre 4.727 paperetes per les 5.302 de la candidatura a les Corts) i a Cullera (1.108 vots obtinguts per Hugo Font pels 2.100 d’Oltra).

Mayor quasi va duplicar a Puig

Si aquestes xifres posen de manifest la capacitat de fidelitzar el vot de l’alcalde d’Alzira enfront de la resta de candidats en les passades eleccions, succeeix igual en altres formacions i altres ciutats. Per exemple, Cullera és territori de Jordi Mayor més que del PSPV. La candidatura municipal va rebre 6.723 vots, quasi el doble dels que va obtindre Ximo Puig un mes abans (3.400). A Sueca i Algemesí, les formacions locals també van rebre més suport que la llista autonòmica (3.455 enfront de 3.199 a la capital de la Ribera Baixa i 4.518 per 3.095 a la localitat de la Ribera Alta). En canvi, el president va superar Isabel Aguilar en paperetes a Alzira (4.233 i 3.138), i el mateix amb Sara Diert a Carcaixent (1.972 enfront de 1.796).

El Partit Popular va obtindre millors resultats en les eleccions municipals tant a Alzira com a Algemesí. José Andrés Hernández va recaptar el suport de 5.378 alzirenys mentre que la candidatura d’Isabel Bonig es va quedar en 4.691. Per la seua banda, José Javier Sanchis quasi va avantatjar en mil vots la llista autonòmica (3.629 enfront de 2.727). No obstant això, Bonig va aconseguir més suports que les llistes locals a Carcaixent (2.031 per 1.821), Sueca (2.327 enfront de 1.849) i Cullera (2.091 per 1.377).

Renovació

Els partits són conscients que molts d’aquests resultats són fruit del que ells mateixos diuen “vots prestats”, que són aquells que un candidat recapta per la confiança que transmet a l’electorat, més enllà de les sigles que el representen. Ni Cullera té 6.700 persones que es definisquen com a socialistes; ni Alzira, 8.000 nacionalistes valencians. Però van depositar el seu suport en Jordi Mayor i Diego Gómez. El repte passa, per tant, per fidelitzar un vot que es presumeix molt dispers en gran part dels processos electorals municipals i que ofereix un futur incert. Sobretot, després dels processos de renovació que han viscut els partits.

Suscríbete para seguir leyendo