El PSOE justifica la derrota en la mobilització dels barris rics i l’abstenció en els populars

El Partit Socialista a la ciutat de València es veu en l’obligació de buscar els brots verds en el moment d’analitzar el que ha succeït en les eleccions municipals, en les quals eixir del govern mai pot ser una bona notícia.

La conclusió, més o menys, és que hi ha hagut “una bolcada injusta”, i que els resultats a favor de la dreta s’han obtingut “en un escenari molt excepcional. Jo no estaria còmode aquests quatre anys si fora ells”.

Han tirat mans a la DataBase per a analitzar el resultat per barris buscant lectures alternatives. Li ha fet mal al PSOE l’afirmació que el mapa de la ciutat s’ha “tenyit de blau”, perquè, segons el director de campanya, Borja Sanjuán, “és veritat que la dreta ha guanyat, però per un marge molt més estret que el que ens volen fer veure. És veritat que el bloc de la dreta ha guanyat: ells 17 i nosaltres 16, i cal veure el motiu d’això. Però, com a partit, volem reivindicar el que considerem un bon resultat tenint en compte el clima generat. És falsa la idea que aquesta ciutat és sociològicament de dretes o que han arrasat. En el 42 per cent dels barris, a més dels poblats, ha guanyat el bloc progressista”.

Sostenen que, mirant les dades, la suma dels partits d’esquerra s’imposa a la dreta. Amb la conclusió que “en un escenari molt complicat, en el qual les raons del vot poc o res tenia a veure amb la realitat de la ciutat, l’esquerra ha guanyat en els 42 barris. Hi ha hagut igualtat”. 

Però la realitat, més o menys tossuda, és que el PP és el partit més votat a la ciutat i en quasi tots els barris (tan sols ha perdut en nou) i que la dreta governarà. Llavors, per què?. “Perquè hi ha hagut una hipermobilització dels barris més conservadors. S’ha disparat a Sant Francesc, Xerea, Pla del Real, Exposició, Gran Via… No obstant això, ha baixat a Fuensanta, Orriols, Ciutat Fallera… Barris de gent treballadora. Hi ha diferències de fins al 30 per cent de participació”.

Amb això, des del PSOE, la travessia pel desert la fien a tan sols quatre anys. “No hi ha, evidentment, cap escenari perdut, ni cap mal que dure cent anys. Ara mateix, les forces progressistes tenen base. En un escenari més equilibrat, l’esquerra hauria aguantat i hauria guanyat”.

És clar del que ha anat: d’hipermobilitzar amb campanyes i de desmobilitzar l’esquerra. Per això, en el desempat, guanya la dreta. Però hi ha una base electoral molt potent perquè l’esquerra i el PSOE guanyen d’ací a quatre anys i que dispute la partida en el 23 de juliol. Com? Que en els barris treballadors tinguen clar el que han de votar en defensa pròpia. Si comencem així, la dreta durarà quatre anys”.

“Campanya d’assetjament i enderrocament”

Per què s’ha desmobilitzat la València progressista? “Per la campanya d’assetjament i enderrocament a les forces progressistes. S’ha bustiat tota la ciutat dient-li delinqüent al president de la Generalitat. Que s’han pagat furgonetes amb el lema ‘Que et vote Txapote’. Ha sigut una campanya molt emocional, perquè s’ha mobilitzat la gent que volia tirar-nos”.

Resulta evident que el Partit Socialista vol interpretar el resultat municipal com la convergència de diferents circumstàncies accidentals i que el mandat de María José Catalá cal prendre’l com un mal menor de quatre anys. “El resultat ha servit per a adonar-se del problema que suposa no anar a votar. És l’únic moment en el qual el vot val igual en un barri que en un altre”.

Ximo Puig, sí; Ribó, no tant

Com s’explica, doncs, que el PSOE s’haja deixat diversos milers de vots en relació amb les eleccions autonòmiques, estant totes dues urnes una al costat de l’altra? “Hi ha una part important de l’electorat d’esquerres que ha concentrat el seu vot perquè Ximo Puig siga president de la Generalitat. Això avala Ximo Puig i la seua gestió”.

I, finalment, un altre dubte: per què el Rialto, en lloc d’estar tractant de desempatar un regidor, el 17-16 que s’ha vist en els últims tres comicis, no s’ha disparat en acceptació popular a la ciutat? Sanjuán s’ha remés al context nacional, “com s’ha vist en aquest ajuntament i en pràcticament tots. No ha importat la gestió, sinó la clau nacional”.

Suscríbete para seguir leyendo