AGRICULTURA

La pedra causa 40 milions de pèrdues en més de 15.000 hectàrees de cultius

Requena-Utiel i Camp de Túria són les comarques més afectades, segons les organitzacions agràries. Vinya, cítrics i caquis, les fruites que ha arrasat la tempesta de graníssol

Danys en un camp de vinyes de Requena

Danys en un camp de vinyes de Requena / Levante-EMV

José Luis Zaragozá

José Luis Zaragozá

La tempesta de pedra que ahir va descarregar en diverses comarques de València i Castelló va causar destrosses devastadores en els cultius, alguns dels quals estaven a les portes de la collita. Segons una primera estimació d’urgència avançada per l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja), el temporal va provocar 40 milions de pèrdues, després de castigar, amb afeccions de fins al 100 % de la collita, més de 15.000 hectàrees de vinyes, cítrics, caquis, alvocaters, ametlers, olivar, arròs i hortalisses com les carxofes, segons informa el responsable d’Assegurances Agràries d’AVA-Asaja, Isidro López.

Els danys són quantiosos en els ceps vitivinícoles i els mencionats fruiters. La tempesta, en forma de pedra i vent, també ha afectat greument la comarca de Camp de Túria, principalment les localitats de Vilamarxant, la Pobla de Vallbona, Benissanó i Benaguasil, on ha produït greus danys en els cultius cítrics i hortícoles, segons fonts de Coag. La tempesta ha sigut tan forta que, en molts casos, ha produït danys en els ceps mateixos, destruint les gemmes que han de donar la fusta per a la collita de l’any que ve. Això, sumat a la feblesa que arrosseguen les vinyes aquesta campanya per la brutal sequera patida, fa perillar la collita de la pròxima campanya.

Per la seua banda, la Unió Llauradora informa que les tempestes d’ahir, acompanyades de pluja, pedra i, en alguns casos, també vent, van afectar un radi de més de 22.000 hectàrees de cultiu i unes pèrdues estimades, en una primera avaluació d’urgència, de més de 43 milions d’euros. Segons l’organització que lidera Carles Peris, una de les principals conseqüències d’aquestes tempestes és que les collites previstes en la major part de cultius ja estaven minvades pels efectes de la meteorologia adversa dels últims mesos i ara encara ho estaran més amb els d’ahir i els que s’esperen a mitjans d’aquesta setmana per la previsió d’una nova DANA.

Comarques afectades

A Utiel-Requena la superfície afectada és d’unes 8.000 hectàrees (amb 12 milions d’euros de pèrdues), 6.000 ha al Camp de Túria, amb danys en cítrics i caquis i unes pèrdues estimades de 25 milions d’euros. El temporal va colpejar amb força el Camp de Túria, sobretot els termes de Benaguasil i la Pobla de Vallbona, així com Llíria, Benissanó, Vilamarxant, Bétera, Olocau i Nàquera.

Daños en cítricos

Danys en cítrics / Levante-EMV

Altres territoris

El Camp de Morvedre, la Plana Baixa i la Ribera també són territoris afectats, amb unes 1.000 hectàrees afectades. Aquests danys estan coberts per assegurances agràries per a aquells productors que tenen contractades pòlisses amb aquestes cobertures financeres, per la qual cosa les organitzacions agràries recomanen contactar amb Agroseguro.

Daños en una campo de cítricos.

Danys en un camp de cítrics / Levante-EMV

La Unió Llauradora i AVA-Asaja sol·liciten, a les diferents administracions, la posada en marxa de mesures fiscals dirigides a alleujar les greus pèrdues econòmiques dels agricultors que han patit sinistres en les seues explotacions a causa d’aquest nou temporal. Per la seua banda, UPA demana ajudes directes, exempció d’impostos i augmentar el suport de l’Administració a l’assegurança agrària per a fomentar la contractació.

Segons la Unió, en aquells llocs on no va afectar la pedra, les pluges són positives i serveixen per a pal·liar l’estrés hídric en alguns cultius de secà com les vinyes, els ametlers, l’olivar i les garroferes, així com per als cultius de regadiu, en els quals permetrà estalviar en regs, netejar els arbres davant de l’amenaça de possibles plagues i recarregar aqüífers i embassaments ja bastant minvats. En el cas de la ramaderia, serviran per a regenerar les pastures i evitar, així, l’augment dels costos pels pinsos per a alimentació dels animals.

Els viticultors afronten pèrdues de fins a 1.200 euros per hectàrea en la collita més curta i cara de l’última dècada

La Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders ha demanat a l’Agència d’Informació i Control Alimentaris (AICA) que actue d’ofici i faça una campanya exhaustiva d’inspeccions sobre els contractes de compravenda de raïm de vinificació presentats pels grans cellers de referència, ja que, segons els seus càlculs, els viticultors afronten pèrdues de fins a 1.200 euros per hectàrea en la collita més curta i cara de l’última dècada.

Obviant la inqüestionable pujada dels costos de producció per al viticultor i la reducció de collita prevista (la més baixa dels últims 10 anys, tal com s’observa en el gràfic), els preus del raïm se situen clarament per davall dels costos, incomplint la Llei de millora de la cadena alimentària. Depenent de la zona i la varietat de raïm, els preus presentats recullen baixades de fins a un 30 % respecte a 2022.

Amb aquestes cotitzacions, segons els càlculs elaborats pels serveis tècnics de COAG, un viticultor tipus perdria de mitjana entorn dels 900 euros per hectàrea en el cas de raïm blanc airén i 1.200 € en negre ull de llebre. Els costos de producció s’eleven a 0,43 €/kg per a la varietat blanca airén i 0,52 €/kg per a la negra ull de llebre, molt per damunt dels preus presentats (0,20 €/kg per a blanca airén i 0,36 €/kg per a negra ull de llebre).

Suscríbete para seguir leyendo