La joventut independitzada viu en llars amb una renda un 15 % inferior a la mitjana

Panorama econòmic negre per a la joventut: dificultats per a arribar a fi de mes, salaris baixos, pèrdua de pes demogràfic, i un futur, el de la jubilació, en el qual molt probablement la seua capacitat de renda serà inferior al de la seua ja malparada vida laboral. Clar que hi ha diferències dins del col·lectiu, perquè aquells millor formats tenen un nivell de vida i unes expectatives molt millors. Així ho posa de manifest l’informe de la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) “Present i futur de la joventut espanyola. Una perspectiva socioeconòmica”.

L’estudi conclou que la joventut d’este país —i, per tant, la valenciana— no gaudix d’unes condicions homogènies, encara que, en general, bona part d’esta accedix al mercat laboral amb dificultats i el seu pes en la població desocupada és el doble que en l’ocupada. Esta precarietat és la que explica que els joves d’entre 16 i 29 anys que s’han independitzat i són els principals sustentadors de la seua llar tenen una renda un 15 % inferior a la mitjana (16.000 euros) i fins a un 40 % (11.000 euros) per davall en aquells que manquen de formació superior. És més, el 53,2 % de les persones en eixa franja d’edat té dificultats per a arribar a final de mes, 5,4 punts percentuals per damunt de la mitjana. Clar que “els factors socioeconòmics d’origen i la formació marquen importants diferències” entre els membres d’este col·lectiu.

Cicle econòmic

L’informe dirigit per Francisco Pérez, director de l’IVIE, assegura que “les persones joves estan més exposades als vaivens del cicle econòmic i la qualitat mitjana de les seues ocupacions és pitjor”. De fet, el 25,4 % d’estes persones treballa amb contractes a temps parcial, dotze punts per damunt del conjunt de la població, i la taxa de temporalitat també dobla la mitjana. Per si tot això no fora suficient, els seus salaris són un 35 % inferiors a la mitjana i el progrés dels seus ingressos al llarg de la vida laboral “està sent més lent, ja que, mentre les cohorts anteriors aconseguien una base de cotització similar a la mitjana abans dels 27 anys, actualment, els adults joves, als 34 anys encara no l’han aconseguida”.

El panorama que s’albira per a este col·lectiu de cara a la jubilació no és gens encoratjador. I és que la pitjor trajectòria laboral de molts joves per la dificultat duradora de trobar ocupació i la lenta millora dels seus salaris “tenen conseqüències sobre les cotitzacions socials que van acumulant i les que tindran probablement” quan es convertisquen en pensionistes, perquè, en un sistema contributiu, com l’espanyol, “els factors que afavorixen una vida laboral de millor qualitat també afavorixen una jubilació amb millor qualitat de vida”. Si la carrera laboral del jove “ha sigut curta, el nivell de la pensió serà insuficient per a mantindre el nivell de vida previ”.

Pensions

Tot això tenint en compte el problema de la sostenibilitat de les pensions: “Si no s’amplia l’edat de jubilació, les possibles reformes futures en el sistema” per a garantir estes prestacions des del punt de vista financer “faran que la quantia de les pensions dels que hui són joves siguen més baixes en relació amb l’últim salari percebut que les que estan rebent els pensionistes actuals”. I cal no oblidar, com indica l’informe, que la pèrdua de pes demogràfic de la joventut (14,8 % del total) reduïx la seua influència en les polítiques públiques, amb la qual cosa els seus problemes queden relegats —en particular el de la seua inserció laboral— enfront dels d’altres col·lectius més nombrosos.

Suscríbete para seguir leyendo