El Pipo i Peter Lim, dos camins diferents en clau de futur

El Pipo va salvar l'equip del descens en l'última jornada amb el seu agònic empat al Villamarín i es va guanyar la renovació. El val·lisoletà va ser el triat pel local management (encara amb poders) per a seguir al capdavant de la banqueta. La influència de Baraja en la planificació esportiva es va convertir en el principal tema de conflicte durant les negociacions. Deu dies després de segellar la permanència en primera, Rubén va estampar la firma en el seu nou contracte fins al pròxim 30 de juny de 2025 sense cap clàusula d'escapada. El consens i la presa de decisions del València va durar fins al fitxatge de Pepelu. A partir d'ací, tot van ser pedres en el camí en clau mercat. Deu eixides i només quatre incorporacions a l'estiu: Pepelu, Sergi Canós, Selim Amallah i Roman Iaremtxuk (la seua prioritat era Rafa Mir) sense comptar l'opció de compra de Cenk. Baraja es va sentir enganyat, encara que va portar l'enuig per dins. La seua resposta va ser construir un equip competitiu amb les poques ferramentes de què disposava. Malgrat la seua espectacular primera volta, la història es va repetir en la finestra d'hivern amb l'arribada del jove Peter Federico. Lluny de reforçar la plantilla, Meriton la va debilitar amb l'eixida de Gabriel Paulista i el fitxatge de nou frustrat de Rafa Mir quan es donava per fet. Dos moviments que, per primera vegada des de la seua arribada al club, van fer públic el seu desacord. «En el València prima l'aspecte econòmic per damunt de l'esportiu», va dir. Baraja va assenyalar cap a Singapur i es va negar a fer de portaveu a l'estil José Bordalás: «Estes explicacions les ha de donar el club o, en este cas, Corona». 

La ferida està oberta. Falta que no es faça més gran. Baraja té contracte fins a 2025. El complirà? El Pipo s'ho haurà de pensar molt a l'estiu. El que és clar és que els camins de Peter Lim i Baraja se separaran tard o d'hora. Només cal escoltar les últimes entrevistes del tècnic. Mentres Baraja ambiciona un València que cresca sense descapitalitzar-se, el màxim accionista empitjora la situació del club en cada presa de decisions. El Pipo, ara més que mai, és la vida.

Suscríbete para seguir leyendo