Reforma social

França avança cap a la legalització de l'eutanàsia sota condicions estrictes

El Govern de Macron presenta en el Consell de Ministres el seu projecte de llei sobre el "final de la vida", que anirà acompanyat de més recursos per a les cures pal·liatives

El president francés, Emmanuel Macron, dilluns passat a París.

El president francés, Emmanuel Macron, dilluns passat a París. / EFE

Enric Bonet

El Govern francés ha presentat este dimecres una de les principals reformes sobre drets civils del segon mandat d'Emmanuel Macron. L'executiu gal ha examinat en el Consell de Ministres un projecte de llei que legalitzarà l'eutanàsia sota condicions estrictes. Després d'anys dubtant sobre esta qüestió —ja va ser tema de debat durant el seu primer mandat—, el dirigent centrista aposta finalment per convertir França en el sèptim país europeu que legalitza l'eutanàsia després de Suïssa, Països Baixos, Bèlgica, Àustria, Espanya i Portugal. 

El text, batejat com a llei del "final de la vida", té com a objectiu permetre a aquells que patisquen malalties incurables que "accedisquen a un producte letal" que pose fi a les seues vides, però també amb el seu patiment, ha indicat la ministra de Treball i Sanitat, Catherine Vautrin, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Des de la legislació Claeys-Leonetti de 2016, al país veí estava permesa una sedació profunda i contínua fins a provocar la mort (per falta d'ingerència de líquids o aliments) d'aquells pacients amb un estat crític.

Un text semblant a l'aprovat a Espanya

El nou projecte de llei va un pas més enllà. Podran sotmetre's a una eutanàsia tots aquells residents a França "amb un pronòstic vital compromés a curt o mitjà termini" i que patisquen "un patiment físic o psicològic insuportable". Les condicions resultaran estrictes i estaran supervisades per diversos metges. No està previst que la iniciativa legislativa incloga una llista de les malalties a les quals s'autoritzarà el suïcidi assistit. Malgrat això, el Govern francés sí que ha precisat que no ho permetran a aquells que patisquen malalties degeneratives, com l'alzheimer.

D'una banda, l'eutanàsia se subministrarà en forma d'un fàrmac que prendrà directament aquell que desitge morir. De l'altra, un metge autoritzat podrà aplicar-la en aquells pacients incapacitats per a fer-ho pels seus propis mitjans. Les condicions amb les quals es permetrà el suïcidi assistit resultaran semblants a les d'Espanya, on és legal des de 2021. Vora 300 espanyols van decidir posar fi a la seua vida en 2022 a través d'eixe mètode, sent menys del 0,1 % del total de les defuncions eixe any. 

El projecte de llei sobre el suïcidi assistit anirà, així mateix, acompanyat per un augment dels recursos dedicats a les cures pal·liatives. La ministra Vautrin ja havia promés el passat cap de setmana un increment significatiu dels fons d'estos tractaments, que solen necessitar un percentatge de la població molt superior a la minoria que aposta per l'eutanàsia. En total, l'executiu vol augmentar dels 1.600 milions actuals fins a 2.700 milions els fons destinats a estes cures.

"No parlem d'eutanàsia"

Encara que resulta una evidència que el projecte de llei gal legalitzarà l'eutanàsia, curiosament l'executiu macronista es nega a utilitzar este terme. "Per què no parlem d'eutanàsia? Perquè l'eutanàsia consistix a donar la mort a algú amb el seu consentiment o sense. I en este text, evidentment, hi ha un total consentiment", ha assegurat Vautrin a la sala de premsa de l'Elisi.

Fins a un 82 % dels ciutadans gals donen suport a la legalització de l'eutanàsia. Malgrat això, l'església francesa i aquells catòlics més creients s'oposen amb fermesa a esta mesura. Malgrat representar una minoria en un país descatolitzat com França —ha experimentat en les últimes dècades una tendència similar a la d'Espanya—, este sector de la població està sobrerepresentat entre l'electorat de centredreta i dreta que es disputen la coalició macronista i els Republicans (LR, afins al PP). En part, això explica els dubtes de Macron sobre esta mesura. Començarà a debatre's a partir del 27 de maig en l'Assemblea Nacional. I tot apunta al fet que aconseguirà el suport de la majoria de l'hemicicle.

Suscríbete para seguir leyendo