Montiel troba el seu espai

El Llevant se submergeix en un tram de competició decisiu per a aconseguir l'ascens a l'elit del futbol espanyol i necessita la millor versió de tots els integrants de la seua plantilla. Les absències per lesió estan minvant un equip que, per primera vegada en vint partits, es va sentir vulnerable en la seua visita a Osca. No obstant això, la derrota va llançar conclusions de tota mena, en què la més positiva va ser el rendiment que va mostrar Joni Montiel durant el temps que va estar sobre el verd. Malgrat els diferents rols amb els quals ha hagut de bregar des que va assumir el repte de pujar a Primera Divisió amb el Llevant, el 20 ha trobat el lloc en el terreny de joc sobre el qual traure el màxim partit a les seues condicions. A més, en un context favorable segons el seu estat personal, ja que es desenvolupa entre el benestar que li brinda la ciutat de València i la felicitat que sent no sols per la química amb els seus companys, sinó també per les oportunitats que li ofereix Calleja.

El tècnic llevantinista ha sigut capaç de trobar el seu lloc en l'onze per a esprémer el seu talent. Després d'haver-lo provat en punta de llança i partint des del costat, el madrileny, en part per la lesió de José Campaña, està traient profit del rendiment de Montiel des que va decidir posar-lo per dins, o en defecte d'això, partint des de la mitjapunta. Des que l'entrenador llevantinista va canviar el seu rol sobre el terreny de joc, el 20 se sent més alliberat, compta amb més creativitat amb pilota i la seua capacitat d'associació, tant en els extrems com davant d'atac, augmenta quan té la possessió del cuir. A més, Joni Montiel, partint des de la seua nova ubicació, pot prescindir d'anar a unes tasques defensives que no són el seu punt més fort, de la mateixa manera que es converteix en un recurs de gran validesa a l'hora de generar perill al contraatac. 

De fet, Joni Montiel va tornar a ser el més destacat del seu Llevant a ulls del Cuco Ziganda. Entrenador que el va dirigir en la seua etapa a Oviedo i que el va relegar a la suplència. 600 minuts entre totes les competicions va ser el seu balanç al Carlos Tartiere, encara que en la seua carta de presentació com a llevantinista va deixar clares les seues intencions. «Sent que l'any passat es va ser molt injust amb mi i vaig meréixer més del que vaig tindre. He vingut ací per a demostrar que puc valdre com a titular», va dir el 20 en la seua primera compareixença després de signar pel conjunt del Ciutat de València com a cedit procedent del Rayo Vallecano.

Suscríbete para seguir leyendo