La campanya de fruita d’estiu deixa a la Ribera un mínim històric de superfície cultivada

La cooperativa de Carlet ha perdut en cinc anys un 70 % de l’extensió i afronta la nova temporada amb només 3.000 fanecades

Un camp de fruiters, amb els arbres en flor, al terme de Carlet, en una imatge d’ahir

Un camp de fruiters, amb els arbres en flor, al terme de Carlet, en una imatge d’ahir / Pascual Fandos

La campanya de fruita d’estiu deixarà enguany a la Ribera un mínim històric de superfície en producció després de la successió de plantacions arrancades en l’últim lustre, bé per falta de rendibilitat de la collita o pels grans minvaments provocats per una climatologia adversa en les dues campanyes precedents.

La Cooperativa Sant Bernat de Carlet, tradicionalment la principal àrea productora de fruita de pinyol de la Comunitat Valenciana, estima entorn de 3.000 fanecades la superfície de cultiu que mantenen els socis, majoritàriament de bresquilla i nectarina; fa escassament cinc anys, computava unes 10.000 fanecades, segons les estimacions del president de l’entitat, Álvaro Nogués, la qual cosa representa que, en aquest període, s’ha perdut un 70 % de l’extensió dedicada a aquests fruiters.

L’entitat preveu comercialitzar quatre milions de quilos si no es donen condicions climatològiques adverses

Nogués indica que sobre la base d’aquesta superfície, si no hi ha minvaments derivats de la climatologia, el volum de producció se situarà enguany entorn dels quatre milions de quilos. Es tracta d’una xifra baixa en una cooperativa que fa no tant de temps comercialitzava 12 milions de quilos, i que en els anys noranta va arribar a assolir-nr 30, encara que superior a la collita de la campanya anterior, quan l’excés de pluja en els mesos de març i abril, a més d’un poc de fred a la primavera, va provocar un minvament substancial, que va reduir la fruita comercialitzada a menys de tres milions de quilos.

Climatologia favorable, a l’espera de pluja

El president de la cooperativa assenyala que, fins al moment, la climatologia està sent favorable, ja que les altes temperatures propicien un creixement més ràpid de la planta i permeten una massa foliar suficient per al desenvolupament de la fruita, encara que s’hi mostra prudent, ja que, segons exposa Nogués, “tot el que està fora de la seua època al final passa factura, i, amb temperatures de 35 °C al març, no sabem com reaccionarà, perquè mai havia passat”.

“En principi, ha fet les hores de fred que tocava a l’hivern, i això ens donarà una fruita de més qualitat”, destaca Nogués, que assenyala que seria convenient que ploguera “amb coneixement”, ja que la terra està seca i els agricultors estan regant en una època en la qual normalment no era necessari. “Cal incorporar-hi el fertilitzant i, en aquells camps que es reguen a manta, l’única manera de fer-ho és regant”, subratlla. Nogués reitera, a més, que resulta molt complicat fer previsions sobre l’evolució de la climatologia.

“Ha fet el fred necessari i això ens donarà una fruita de més qualitat, però falta veure com reacciona l’arbre a aquesta calor al març”

Optimisme sobre els preus

D’altra banda, es mostra optimista respecte al preu que puga registrar la fruita en una campanya que arriba amb un poc de retard i que estima que començarà a principis de maig.

La reducció de la superfície dedicada a la fruita d’estiu ha sigut una constant en les últimes campanyes, que s’ha moderat en l’últim any, encara que només siga perquè cada any l’extensió és inferior. La cooperativa de Carlet ha arribat a computar, en un sol any, la desaparició de fins a 1.500 fanecades de fruiters. La successió d’abandons ha deixat la superfície de cultiu en mínims històrics.

A part dels problemes de falta de rendibilitat, Nogués assenyala que l’absència de relleu generacional al camp i el fet de tractar-se d’un cultiu que necessita d’una mà d’obra cada vegada més escassa no augura noves plantacions. En el cas de Carlet, explica que els agricultors que mantenen aquests cultius s’han refugiat en varietats de bresquilla i nectarina més tardanes, que són les que ofereixen millors rendiments.

Suscríbete para seguir leyendo