Comunió granota cap a Primera

La jornada de diumenge, en clau granota, va estar marcada per la ressaca emocional del que es va viure al Ciutat de València contra l’Alabés. El ple, protagonitzat per la mobilització dels abonats, va tindre un efecte irresistible que es va veure reflectit tant en la gespa com en la graderia. L’equip de Javi Calleja, en el seu moment més delicat de la temporada, va apartar de sobte els dubtes i va fer un autèntic recital sobre el terreny de joc, i els presents al coliseu d’Orriols van protagonitzar un ambient infernal per a l’adversari, i motivador per als seus futbolistes. El temple llevantinista, que es caracteritza per ser un estadi que sempre garanteix un clima de futbol pur per l’entrega de tots els seus assistents, va elevar els seus nivells fins a límits incalculables i va tornar a viure un dia gran. Una vesprada per al record i que quedarà marcada en la història d’un club que, després de fer un pas gran cap al seu somni de pujar a l’elit del futbol espanyol, creu més que mai en les seues opcions d’aconseguir-ho. No obstant això, la fórmula de l’èxit, després de les sensacions a Orriols, és senzilla, no només de cara a les quatre finals que resten de competició, sinó també de cara al futur: la connexió entre l’afició i l’equip mou muntanyes, és imparable i ha de ser la base sobre la qual el Llevant ha d’establir qualsevol full de ruta que tinga prevista.

La sensació entre els aficionats que van viure l’apoteòsica victòria contra l’Alabés, amb les revolucions més pausades, va ser que el club ha d’impulsar la unió entre la graderia i l’equip. Amb 15.000 abonats, l’assistència al Ciutat de València ha sigut nodrida i la mobilització d’aficionats en els partits a domicili ha sigut considerable.

Suscríbete para seguir leyendo