Mercat laboral

Les nòmines mostren una major redistribució salarial que abans de la pandèmia

"La desigualtat salarial s'ha reduït i això ha sigut gràcies a que el mercat de treball ha millorat d'una manera molt important", resumeix Josep Mestres

Empleats d'Amazon en una factoria de Saragossa.

Empleats d'Amazon en una factoria de Saragossa. / EFE

Rosa María Sánchez

El maig de 2019, el 45 % de la població activa no tenia ingressos o aquests eren molt baixos (de fins a 10.000 euros). El maig de 2023, aquest percentatge s'ha retallat al 37,7 % al mateix temps que ha augmentat la proporció de persones d'entre 16 i 65 amb ingressos d'entre 10.000 i 20.000 euros (han passat del 39,3 % de maig de 2019 al 42,3 %) o que guanyen més de 20.000 euros (en aquest cas s'ha passat del 15,5 % al 20,1 %). Les dades procedeixen dels comptes corrents anonimitzats de CaixaBank i de les vora sis milions de nòmines domiciliades en aquesta entitat financera i, segons el seu servei d'estudis, mostren que "la desigualtat salarial a Espanya mesurada per l'índex Gini va continuar reduint-se en el segon trimestre de 2023". En concret, el maig de 2023, aquest índex aplicat als salaris es va situar 2,2 punts per davall que abans de la pandèmia, segons el portal 'Economia en temps real' de CaixaBank Research.

"La desigualtat salarial s'ha reduït i això ha sigut gràcies al fet que el mercat de treball ha millorat d'una manera molt important", resumeix Josep Mestres, economista de CaixaBank Research. En comparació amb el primer trimestre de 2020, el mercat laboral presenta ara 771.500 ocupats més i 185.200 aturats menys, amb dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) corresponents al primer trimestre de 2023.

Mesurament de la desigualtat

El coeficient de Gini és una manera de mesurar la desigualtat econòmica en les societats. Abasta un rang de 0 a 100 punts, en el qual 0 correspondria a la igualtat extrema (tots els agents econòmics tenen els mateixos ingressos) i 100 a la desigualtat màxima (tots els ingressos corresponen a una sola persona).

L'anàlisi de les dades anonimitzades emmagatzemades per CaixaBank Research parteix de febrer de 2020, el mes previ a l'esclat de la pandèmia, i se centra en els ingressos salarials i en el cobrament de prestacions per desocupació (contributives o no). En només tres mesos, l'índex salarial va empitjorar en quasi 11 punts Gini, si bé les ajudes públiques van permetre deixar aquest empitjorament en només 2,38 punts, gràcies al mecanisme dels ERTO, sobretot. El maig de 2022, el coeficient de Gini ja va mostrar una distribució dels salaris menys desigual que abans de la pandèmia i s'ha mantingut aquesta tendència fins al punt que el maig de 2023 el coeficient de Gini se situa 2,2 punts per davall del nivell prepandèmia (la correcció després de transferències és d'1,7 punts).

A la fi de 2020, els ingressos del 20 % de la població amb majors rendes eren 16,2 vegades més alts que els del 20 de la població amb menys recursos. El maig de 2023, aquesta relació s'ha reduït a 4,4 vegades. Segons Josep Mestres, la millora redistributiva dels salaris és general i s'observa tant per a homes com per a dones, per a ciutadans d'origen espanyol i estranger i per als diferents trams d'edat.

Suscríbete para seguir leyendo