Els lloguers per mesos es disparen per a evitar el límit a la pujada de preus

Els arrendaments per temporada permeten també eludir la protecció als morosos davant dels casos de desnonament, però obliguen els propietaris dels pisos a fer front a més impostos en eliminar-se les deduccions fiscals

Una família estrangera observa els preus dels pisos a València. G. Caballero

Una família estrangera observa els preus dels pisos a València. G. Caballero / ramón ferrando. valència

Ramón Ferrando

Ramón Ferrando

Les immobiliàries valencianes revelen que els lloguers de pisos per temporada s’han disparat a València en detriment dels tradicionals per a esquivar la nova llei d’habitatge que dona més protecció als inquilins. Els arrendaments per mesos permeten eludir el límit a la pujada de les rendes i la protecció als morosos davant del desnonament, encara que, per contra, eliminen deduccions fiscals que afavoreixen els arrendadors del mercat tradicional.

Les agències valencianes han constatat que la por dels propietaris a perdre el control sobre els seus immobles per la major protecció als inquilins i la pèrdua de rendibilitat pels límits del preu estan provocant la reducció de l’oferta de lloguers de llarga duració enfront de l’augment dels arrendaments d’habitacions soltes i de pisos per mesos (l’habitual és un màxim d’11 mesos).

Fins a un 40 %

Nora García, presidenta d’Associació d’Immobiliàries de la Comunitat Valenciana (Asicval), assegura que “el lloguer per temporada augmenta setmana a setmana, mentre que cau l’oferta dels arrendaments tradicionals. Entre un 30 % i un 40 % dels pisos oferits a València es lloguen per mesos”.

La presidenta d’Asicval, que agrupa 200 immobiliàries, lamenta que els lloguers per temporades contribueixen a l’alça de les rendes. “Els propietaris veuen que un habitatge al costat del seu l’ofereixen per 1.800 euros al mes i demana el mateix sense tindre en compte que l’altre es lloga per mesos i són mercats diferents”, assenyala Nora García.

Els inquilins d’aquesta mena de lloguers tenen menys protecció. Per exemple, en el cas del lloguer d’una habitació, poden ser desnonats per la via ràpida. A més, els lloguers per temporades o per habitacions són més cars. A la capital del Túria hi ha ara mateix 1.913 pisos de lloguer de llarga estada i només n’hi ha quatre disponibles per davall de 700 euros. En el cas del lloguer per habitacions, hi ha una oferta de 1.516 amb preus que parteixen dels 180 euros.

Vicente Díez, portaveu del Col·legi d’Agents de la Propietat, admet que és complicat aconseguir un habitatge de lloguer a bon preu. “L’altre dia ensenyava un pis de lloguer tradicional i hi coincidírem cinc visites”.

D’aquestes cinc visites, quatre eren d’estrangers, als quals els paga el lloguer la seua empresa. Això distorsiona el mercat, perquè poden afrontar pagaments de 2.000 euros al mes”, adverteix Díez.

La Llei d’habitatge del Govern, que va entrar en vigor el 26 de maig, imposa nous límits a la pujada del preu del lloguer. La norma manté el límit del 2 % per a enguany en la pujada del lloguer i l’eleva fins al 3 % en 2024, per a, abans del 31 de desembre del pròxim any, crear un nou índex de referència aplicable al territori al marge de l’IPC. A més, la nova llei introdueix una bateria de mesures per a dificultar els desnonaments de persones en situació de vulnerabilitat econòmica.

El rècord del cost del lloguer s’ha estés a tota la Comunitat Valenciana, segons les plataformes immobiliàries. València és la localitat més cara de tota la Comunitat Valenciana, amb un cost mitjà de l’arrendament de 1.733 euros al mes per un pis de 70 metres quadrats, segons la Càtedra de l’Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València. L’augment de la immigració ha disparat el cost de les rendes. En un gran nombre de casos, diverses famílies comparteixen un mateix pis per a poder fer front al cost del lloguer.

El preu del lloguer s’ha desbocat a València, amb un augment del 21,5 % en l’últim any davant de la falta d’oferta. Malgrat la pujada de l’euríbor dels últims mesos, en tots els districtes de València és més car afrontar les rendes del lloguer que el pagament d’una hipoteca. El problema de les famílies és que manquen d’estalvis per a afrontar l’entrada d’un habitatge (50.000 euros en el cas d’un pis de 200.000 euros).

En el cas dels pisos en venda, els preus encara no han arribat als de la bambolla immobiliària i els experts coincideixen que l’alça dels tipus d’interés refredarà el mercat. La plataforma Idealista precisa que els pisos en venda a la Comunitat Valenciana són encara un 13,6 % més barats que el febrer de 2006, que és quan es va registrar el màxim històric.

El metre quadrat està de mitjana, a la Comunitat, en 1.727 euros, després d’haver pujat un 10,5 % en l’últim any (en el punt àlgid de la bambolla va assolir els 1.998 euros). El preu mitjà a la ciutat de València està en 2.247 euros, un 5,9 % per davall del màxim històric.

El rècord del cost de les rendes s’estén a tota la C. Valenciana

L’arrendament d’un pis de 70 metres útils a la capital està en 1.733 euros al mes.

Suscríbete para seguir leyendo