“El nou model de valencià administratiu és més natural i pròxim”

La Generalitat Valenciana, mitjançant la Conselleria d’Educació, està ultimant els nous Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat, que derogaran els aprovats en 2016 pel Botànic, per a “revalencianitzar” el registre formal que han d’usar les àrees autonòmiques en les seues comunicacions oficials amb la ciutadania.

La intenció és que els valencians i les valencianes “se senten representats amb veus que li són pròpies en la seua manera natural d’expressar-se” en les comunicacions administratives en valencià. Amb l’aprovació d’un nou document de normes d’ús lingüístic en l’Administració autonòmica, es liquiden els criteris anteriors aprovats pel Botànic en 2016 per a “acostar la llengua als parlants, perquè no pot ser que hi haja valencianoparlants que se senten al marge de la normativa”, com va dir el president Carlos Mazón després de reunir-se fa un mes amb la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, per a demanar la col·laboració de l’ens normatiu en esta “revalencianització” de les formes d’ús en l’Administració. La derogació de l’anterior document, lligat al Consell del PSPV i Compromís, era una cosa que reclamava el Cercle Isabel de Villena, una entitat que agrupa els filòlegs de la tercera via que ahir van mostrar la seua satisfacció pels canvis anunciats. “Hi coincidim totalment, encara que ens haguera agradat que l’any 2016, amb el Botànic, s’haguera seguit eixa línia”.

Segons fonts d’este Cercle Isabel de Villena, els criteris de l’anterior executiu eren “elitistes” i se situaven “lluny de la parla”. “El Botànic va trencar eixe consens que s’havia aconseguit amb la creació de l’AVL”, assenyalen, però ara “se seguirà la línia de l’Acadèmia, la valenciana, i afortunadament està allunyada de les Normes del Puig, perquè respecta la unitat de la llengua”, conclouen les mateixes fonts. En esta línia s’expressa, també, l’acadèmic de l’AVL que va ser especialment crític amb el Botànic quan va posar en marxa els seus propis criteris en 2016, Abelard Saragossà. “L’AVL es va crear perquè el model lingüístic no estiguera supeditat a qui governa”, assenyala, al mateix temps que critica durament els criteris de l’anterior Consell, que “estaven plens d’anomalies”. Per a Saragossà, era una incoherència que “no s’aplicara la normativa consensuada per l’AVL”, perquè “imposar criteris elitistes t’allunya del que passa al carrer”. Ara, amb estes noves pinzellades d’ús del valencià administratiu, Saragossà creu que s’inicia una etapa d’un model “més natural, més identificador, més assimilable i, per tant, més practicable”. “Si volem avançar en la normalització del valencià, hem d’escriure en valencià, el més natural, el més pròxim”, assenyala.

Estos nous criteris lingüístics són “una reacció necessària als criteris erronis de 2016”, conclou. Però també hi ha veus que alerten que elevar el llenguatge col·loquial a formal “no potencia l’ús de la llengua”. Així ho pensa el catedràtic de la Universitat de València (UV), Manuel Pérez Saldanya, acadèmic de l’AVL des de 2001 fins a 2016 i un dels pares de la Gramàtica normativa valenciana. “La llengua té registres i cada registre té un ús per a una cosa. Fa falta respectar l’existència de registres i veure en quin context resulta més adequat el seu ús”, comença l’expert.

“Si s’han consensuat les formes per a evitar conflictes, cal anar al diccionari i la gramàtica. Hi ha dues opcions acceptades i cal veure com prioritza l’Acadèmia”. En la seua opinió, “dins de les opcions que té l’AVL, es pot triar una o les dues formes, però ni prohibint ni potenciant una d’estes farem que la llengua s’use més. Elevar el registre col·loquial al formal no crearà adhesió, al contrari, desvirtua els registres, que donen diversitat a la funció lingüística”, raona.

Per això, opina que “centralitzar els esforços en temes innecessaris no farà que la parla es mantinga i es potencie. La pregunta és: què fem per a potenciar i dignificar la llengua?”, conclou.

Així, entre altres canvis es podrà l’article neutre lo en escrits poc formals, consideraran acceptables el sufix -iste en exemples com artiste o taxiste per al masculí i no només l’invariable -ista com fins ara; els criteris recomanen l’ús dels demostratius este/a/os/es en comptes d’aquest/a/os/es; també s’optarà, en el cas dels verbs incoatius, per la forma -ix i no -eix; i verbs de la tercera conjugació com, per exemple, afegir o llegir admeten la flexió pura i la incoativa, és a dir, es pot utilitzar tant afigc com afig.

El mateix passa amb el verb voler, tant les formes vullc com vull seran acceptades. També agarrar i faena, per ser més utilitzades. Finalment, estes noves normes també recomanen buscar la forma més pròxima amb l’administrat dins del marc que fixa la normativa establida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Suscríbete para seguir leyendo