Rovira entrega a l’AVL un nou valencià administratiu “més pròxim al carrer”

La Generalitat Valenciana ja té nou llibre d’estil. Així ho ha anunciat el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, després de reunir-se amb la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, per a acordar els nous criteris lingüístics que regiran les comunicacions en valencià de l’Administració autonòmica.

Com ja va avançar Levante-EMV, este serà la forma preferent, i no aquest, i s’incorporarà l’article neutre lo com a “legítim” en les comunicacions administratives tant orals com escrites poc formals, per exemple, llibres de festes.

Els verbs, d’altra banda, també canviaran, i el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ja va fer-ne un avançament en el seu discurs del 9 d’Octubre. Mazón va utilitzar vullc, amb c final, optant per un valencià més “pròxim al carrer”, idea que està darrere d’este canvi de criteris. El cap del Consell, en la seua primera reunió amb la presidenta de l’AVL el passat 18 de setembre, ja va reclamar que “no pot ser que hi haja valencianoparlants que se senten al marge de la normativa”.

“Revalencianització” de l’Administració: estos són els nous criteris lingüístics

• Es podrà usar el neutre lo en escrits poc formals: la Generalitat incorporarà l’article neutre lo com a legítim en comunicacions administratives orals o en escrits poc formals com ara llibres de festes, a pesar que recomana altres alternatives en escrits administratius de caràcter formal.
• Periodiste, taxiste i artiste seran vàlids. També considera acceptable el sufix -iste en exemples com artiste o taxiste per al masculí, i no només el sufix invariable -ista com fins ara.
• Este serà la forma preferent en comptes d’aquest: els criteris recomanen l’ús dels demostratius simples este/a/os/es, en comptes d’aquest/a/os/es.
• Partix, i no parteix. També s’optarà, en el cas dels verbs incoatius, per la forma –ix, i no –eix.
• Vullc i afigc per a un valencià pròxim al carrer: alguns verbs de la tercera conjugació com, per exemple, afegir o llegir admeten la flexió pura i la incoativa, és a dir, es pot utilitzar tant afigc com afig. El mateix passa amb el verb voler, tant les formes vullc com vull seran acceptades. El mateix passa amb agarrar i faena, que s’acceptaran per ser més utilitzades.
• Quant a qüestions de preferències lèxiques en les comunicacions administratives, tant orals com escrites, es recomana buscar la forma més pròxima amb l’administrat dins del marc que fixa la normativa establida per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Per exemple, formes com agarrar, faena o próxim són plenament acceptades.

“Valencianitzar el valencià”

La idea darrere del document de 100 pàgines que va camí d’aprovar-se és “valencianitzar el valencià”, segons ha explicat el conseller José Antonio Rovira. La reforma tracta d’acostar-se a la parla del carrer i a expressions més col·loquials, encara que això no significa que els altres criteris més formals es deroguen.

Rovira té la intenció d’usar un valencià més “centrat”, enfront del que va aprovar el Botànic, que, en la seua opinió, estava “catalanitzat”. Ha remarcat que la relació amb l’AVL és “perfecta” i assegura que el procés per a aprovar el document de 100 pàgines amb els nous criteris serà “ràpid”.

Tots els nous criteris estan ajustats a “la normativa acadèmica”, segons ha remarcat Ignacio Martínez, el director general de Política Lingüística de la Conselleria d’Educació.

La liquidació dels criteris lingüístics aplicats des de 2016 pel Botànic a tota l’Administració valenciana i que van derogar, al seu torn, les pautes establides per l’anterior Consell del PP, és una reivindicació que reclamen des de finals de juliol els filòlegs de la tercera via agrupats entorn del Cercle Isabel de Villena, i en la qual van tornar a insistir fa uns dies com va publicar dilluns este periòdic.

El Cercle Isabel de Villena insta el Consell de PP i Vox a “rectificar” els criteris del Botànic i a “donar prioritat al lèxic i a les formes i expressions genuïnes i vives, i admetre neologismes i préstecs necessaris, en la línia dels acords i documents normatius de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)”.

En este sentit s’ha pronunciat hui el subdirector de Política Lingüística, Vicent Satorres, que ha explicat, en una entrevista en À Punt, que els nous criteris que pretén aplicar la Generalitat estan basats en la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Suscríbete para seguir leyendo