El bloqueig de l’accés nord de Mislata compromet un PAI de mil habitatges

L’Ajuntament de Mislata vol reactivar una de les seues reivindicacions més antigues i urgents davant de la Conselleria d’Infraestructures: la construcció d’un accés nord viari que done entrada i eixida a un nou sector urbanístic en construcció, i que també pacifique la mobilitat en el seu nucli urbà i la seua frontera amb València.

Es tracta d’una infraestructura esperada des de fa ja dues dècades, que es va projectar com una condició prèvia per a l’aprovació d’un planejament de prop de mil habitatges, el PAI del Quint II. No obstant això, va esclatar la bambolla, es va allargar la crisi i el planejament i la carretera van quedar enterrats en un calaix.

Esta infraestructura, anys després, torna a ser una necessitat imperiosa. En primer lloc, pels problemes crònics de mobilitat en l’accés a la ciutat. Això afecta no només l’entrada a Mislata, pel carrer València, sinó també el coll de botella que s’organitza a la capital, des de l’avinguda Pío Baroja i el pont 9 d’Octubre cap a l’eixida de la ciutat per l’avinguda del Cid.

Interés immobiliari

Hi ha un segon motiu que urgeix Mislata a aconseguir este accés. L’interés immobiliari per este PAI ha tornat, en un context de falta de projectes i d’interés renovat per construir obra nova en l’entorn de València. En estos moments, s’està construint un dels sis edificis (de 21 plantes) previst en el PAI aprovat per la Comissió Territorial d’Urbanisme en 2007. I ja hi ha sol·licitades dues llicències d’obra més per a alçar sengles torres.

L’Ajuntament, però, ha decidit frenar la concessió d’eixos nous permisos fins a tindre la confirmació fefaent que la Conselleria posarà en marxa el projecte, que és la responsable d’executar-lo com a condició del PAI. Temen que la carretera seguisca ajornada sine die. “No col·lapsarem Mislata sense la garantia de la Generalitat que construirà este accés”, assenyalen des d’este municipi de l’Horta Sud. Cal recordar que Mislata és la segona ciutat europea amb més densitat de població. Hui són quasi 45.000 habitants, i preveuen un creixement constant de diversos milers de persones pels diferents projectes immobiliaris en marxa fruit dels PAI de l’època del PP (des de 2011, amb Carlos Fernández Bielsa com a alcalde, no se n’ha aprovat cap).

Segons assenyalen des de l’Ajuntament, la intervenció viària que proposen garantiria la mobilitat en este nou sector (podria arribar a acollir uns 3.000 nous veïns), a més de contribuir a descongestionar el trànsit que accedeix a Mislata. En concret, amb una nova via, d’uns 700 metres, entre la rotonda de l’avinguda Pío Baroja de València fins a la zona del PAI del Quint II (vegeu pla adjunt), envoltant per darrere el Bioparc i el parc de la Canaleta.

Eixe és el tema que l’alcalde vol abordar amb els nous representants de la Conselleria d’Infraestructures, en una reunió prevista per a este mes. Vol garanties que l’accés nord anirà avant abans d’autoritzar obres noves en el Quint II. En realitat, Bielsa fa temps que tracta de reactivar el projecte. La passada legislatura, després de diferents negociacions amb el Consell del Botànic, va aconseguir el compromís per a activar la nova carretera. L’accés va entrar en els pressupostos per a 2023. Abans de l’estiu, fins i tot, va eixir a licitació la redacció de projecte bàsic i projecte de construcció de la connexió viària de la zona nord de Mislata, però, des de llavors, no hi ha hagut notícies de l’adjudicació a cap empresa.

L’horta, fora de perill

A més de tot això, el projecte ha tingut un altre obstacle estos anys per les reticències ambientals de l’anterior equip de govern de l’Ajuntament de València, per on també discorre l’accés viari. El projecte original de 2007 era una “ronda” pròpiament dita, de molt més abast, que travessava l’horta protegida de Campanar que limita amb eixa zona. L’actual Ajuntament de Mislata també rebutja aquell projecte més agressiu, però hi exigeix una alternativa. Va proposar esta, d’impacte pràcticament nul, que transcorre per les vores urbanes, i compatible amb totes les normes de protecció ambiental i el PAT de l’Horta aprovats els últims anys. Esta solució, assenyalen, a penes afecta 300 metres quadrats d’horta. En tot cas, no és clar quin serà el traçat final que eixirà de la redacció del projecte que contracte la Conselleria.

Suscríbete para seguir leyendo