El valencià podria desaparéixer dels centres escolars de la Canal de Navarrés

La Conselleria d’Educació ha posat en marxa la reforma de la Llei de plurilingüisme pels territoris castellanoparlants. Esta setmana, va enviar als centres educatius d’estes zones una circular sobre la modificació d’esta llei, concretament sobre l’apartat que obligava a cursar un 25 % de les assignatures no lingüístiques en valencià.

A partir de la Llei 7/2023, de 26 de desembre, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat, els centres castellanoparlants tenen fins al 23 de febrer per a decidir si mantindran o modificaran el projecte lingüístic de centre (PLC) i enviar la documentació necessària a Conselleria. Això significa que, durant els pròxims dies, la direcció de cada centre convocarà una sessió extraordinària del seu consell escolar per a prendre esta decisió, que s’aplicarà en el curs 2024-2025.

Una de les zones en les quals més impacte pot tindre esta reforma és la Canal de Navarrés, comarca castellanoparlant que compta amb dos centres públics d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, l’IES Enguera i l’IES La Canal de Navarrés. Encara que el castellà és la llengua materna de la majoria de l’alumnat d’estos centres, des de 2018 (any en què va entrar en vigor la Llei 4/2018, de 21 de febrer, de la Generalitat, per la qual es regula i es promou el plurilingüisme en el sistema educatiu valencià) s’impartixen algunes assignatures en valencià com ara Educació Física, Geografia i Història, Llatí o Matemàtiques, a més de Valencià: Llengua i Literatura.

L’exempció de l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura

No obstant això, malgrat que l’alumnat done estes matèries en valencià, la majoria està exempt de l’assignatura de Valencià: Llengua i Literatura en Batxillerat. Segons els equips directius i el professorat de tots dos centres, el motiu no es deu tant a una possible “fòbia” al valencià en estes zones, sinó a deslliurar-se de càrrega acadèmica en una etapa tan exigent com el Batxillerat. “Si pogueren llevar-se qualsevol altra assignatura, també ho farien”, coincidixen els i les docents.

Esta exempció ve de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV), aprovada en 1983, que arreplega 146 municipis castellanoparlants entre Castelló, València i Alacant. Esta llei justifica l’exempció perquè “tractar de reparar una injustícia històrica” podria “causar-ne una altra” en “imposar” el valencià en tots els territoris. Comarques com l’Alt Millars, l’Alt Palància, la Serrania, el Racó d’Ademús, la Plana d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents-Aiora, la Canal de Navarrés i alguns municipis del Vinalopó i del Baix Segura, tenen un predomini castellanoparlant, aproximadament, el 12,7 % de la població valenciana.

Si sumem l’exempció de l’assignatura de valencià amb la possibilitat que el centre deixe d’impartir un mínim de matèries en esta llengua, el resultat seria que l’alumnat exempt tindria contacte zero amb el valencià. Un comunicat del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) alerta d’una “persecució del valencià” i d’una “obsessió malaltissa” per part de l’actual administració educativa. “Esta és la primera mesura per a arraconar el valencià del sistema educatiu, ja que la Conselleria té previst elaborar una nova llei de plurilingüisme que aprofundirà en la desaparició de la nostra llengua en els centres educatius”.

L’exempció no eximix els i les estudiants de l’assistència a esta assignatura, però sí de l’avaluació, i, com argumenta Gloria Gómez, directora de l’IES La Canal de Navarrés, “el que no s’avalua es devalua”. L’alumnat pot sol·licitar l’exempció durant tot el curs i ha de ser aprovada per la Conselleria dirigida per José Antonio Rovira. Si se’ls dona, encara que estiguen exempts d’avaluació, han de romandre a l’aula. Això pot “impedir el desenvolupament normal de la classe”, segons alguns docents, ja que suposa impartir una matèria a dos o tres persones en una aula on n’hi ha altres vint fent altres tasques. En STEPV creuen que esta és “una situació absurda”, perquè l’alumnat “està obligat a aprendre una llengua estrangera però pot estar exempt de la llengua pròpia, que després necessitaran per a accedir a determinats llocs de treball”.

“Llevar hores de valencià seria fer un pas arrere”

Gloria Gómez

— Directora de l’IES La Canal de Navarrés

L’IES Enguera compta amb alumnat d’este mateix poble i de municipis veïns com Anna. L’IES La Canal de Navarrés (situat en esta mateixa localitat) acull alumnes de Chella, Bolbaite, Navarrés, Quesa i Bicorp. La seua directora afirma a Levante-EMV que la seua aposta és “continuar amb l’actual PLC”, perquè “llevar hores de valencià seria fer un pas arrere”.

Gloria Gómez expressa que actualment en el seu centre “no hi ha un rebuig al valencià”, que ja no s’escolta el “háblame en castellano, que no te entiendo» i que no volen “tornar arrere, sinó seguir cap avant”. L’equip directiu es reunirà estos dies amb les famílies per a dir-los que dominar diversos idiomes “sempre millora la capacitat cognitiva de la gent” i que “les estructures lingüístiques afavorixen el desenvolupament intel·lectual”. Així mateix, la directora informarà el professorat perquè també parle amb l’alumnat sobre este tema.

“No penalitzarem aquells que no parlen valencià; al contrari, els animarem al fet que el parlen”

Gloria Gómez

— Directora del IES La Canal de Navarrés

En l’IES La Canal de Navarrés ja fa diversos anys que impartixen el mínim d’hores en valencià recollit per la Llei de plurilingüisme (és a dir, el 25 %). Així, doncs, els i les docents donen les classes en valencià, però l’alumnat té llibertat per a expressar-se i fer els treballs en la llengua que li siga més còmode. “No penalitzarem aquells que no parlen valencià; al contrari, els animarem al fet que el parlen”, comenta Gómez.

De tota manera, l’elecció de continuar o no amb l’actual PLC no residix únicament en l’equip directiu, sinó en el consell escolar de cada centre. Este està format per l’equip directiu, representants del professorat, de les famílies, de l’alumnat, de l’ajuntament i del personal d’administració i servicis. L’STEPV anima la comunitat educativa a “no deixar-se pressionar per l’administració i mantindre l’ús vehicular del valencià”. De la seua decisió dependrà que es continuen impartint assignatures en valencià o que esta llengua desaparega per complet en algunes aules a partir del curs que ve.

Suscríbete para seguir leyendo