El Govern assumix el centenari d'Estellés davant el rebuig de la Generalitat

El Ministeri de Cultura assumirà la celebració del centenari de Vicent Andrés Estellés, després que la Generalitat i les Corts, amb els vots de PP i Vox, rebutjaren declarar 2024 com a Any Estellés. 

Així, dimecres que ve, el ministre Ernest Urtasun estarà a València per a presentar els actes i projectes per a retre homenatge al poeta de Burjassot junt amb Carmina Estellés, filla de l'escriptor i presidenta del centenari. L'acte tindrà lloc a l'Espai Octubre de Cultura Contemporània.

Tots menys la Generalitat

D'esta manera, el Govern d'Espanya s'unix a la resta d'administracions públiques -com les diputacions de València i Alacant, diversos ajuntaments o la Generalitat de Catalunya- i de les entitats cíviques unides en la plataforma Cent d’Estellés que, davant el silenci del govern autonòmic, han decidit celebrar el centenari del que és considerat com el poeta en valencià més important des d'Ausiàs March.

El passat 8 de febrer, PP i Vox van votar junts a les Corts en contra d'una proposició no de llei d'urgència presentada per Compromís per a declarar 2024 com a Any Estellés, igual que abans s'havien declarat pels seus respectius centenaris Any Fuster, Any Berlanga o Any Sorolla. Sabut que la proposta anava a comptar amb el vot favorable de Compromís i PSPV i que Vox anava a votar en contra, la clau la tenia el PP.

Homenatge, però no "any"

Els populars podien prendre la mateixa decisió que les dos institucions provincials en què governen -és a dir, donar suport a l'homenatge al poeta- o mantindre's en la línia dels seus socis del Consell que són, a més, els que haurien de gestionar les accions, per tindre la cartera de Cultura, que dirigix Vicente Barrera.

Davant esta tessitura, els populars van decidir presentar una moció per a modificar el text que mantenia el reconeixement de la figura d'Estellés, però eliminava l'opció de denominar el 2024 com a Any Estellés, l'eix central de la proposta de Compromís, que després del renou de les últimes setmanes, obligava el Consell a fixar les seues postures. Finalment, el PP hi va votar en contra i la proposta no va tirar avant, amb un total de 46 'sí' i 51 'no'.

"Silenci institucional"

La diputada de Compromís, Verónica Ruiz, va retraure el “silenci institucional” i va destacar que Estellés és “part essencial de la cultura valenciana”, i que el 2024 és una “oportunitat per a promocionar la seua obra i la seua figura”. “Recordar i commemorar l'any Estellés és un acte de justícia històrica i cultural”, ha afegit. Compromís no ha acceptat la modificació del text per entendre que la proposta del PP havia eliminat la part important de la PNL (proposició no de llei).

Cultura "allunyada d'ideologies"

De fet, el PP va acusar Compromís de no voler negociar i va comprar part del discurs dels seus socis del govern de Vox, en defendre “una cultura allunyada de les ideologies”, “no polititzada per cap partit” i “ni de dretes ni d'esquerres”, va afirmar Francisca Bartual.

Van assegurar, a més, que la campanya per l'Any Estellés és “una qüestió de populisme” i que hi ha “una discriminació amb rerefons polític” per no demanar també l'any de Cándido Ortiz Fabregat o d'Antonio Muñoz Degrain, quan es complixen 100 anys del seu naixement i defunció, respectivament.

En el debat a les Corts també van sorgir qüestions com les subvencions a diferents entitats -la diputada del PP va defendre la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i Lo Rat Penat i va criticar Ca Bassot-, Compromís ha acusat els populars “d'estar instal·lats en el sectarisme del seu soci de govern”.

Vox continua amb el catalanisme

Per la seua banda, el diputat de Vox, Jesús Albiol, va arribar a esmentar el referèndum català en el seu discurs. Va assegurar que la proposta d'Estellés “no pretén ressaltar la figura d'Estellés, sinó continuar amb la construcció d'una identitat nacional, diferent i excloent”.

"Compromís no busca commemorar el naixement d'un autor valencià per la qualitat o la repercussió artística de la seua obra, ho fan perquè buscava la unitat lingüística del català, perquè servix als seus fins polítics", ha afirmat, al mateix temps que qüestionava per què no s'havien celebrat els anys de Joanot Martorell, Vicente Gaos o Josefina Lázaro anteriorment.

Suscríbete para seguir leyendo