Nacho, un producte de la ciència

Vostés, benvolguts lectors aficionats a este esport dels nostres amors, ja saben que Giner i Nacho són els campions de la Lliga Professional d'Escala i Corda. Van complir amb els pronòstics i van véncer el trio de José Salvador, Conillet i Monrabal per 60 a 35. Segurament coincidiran amb un servidor que va haver-hi més disputa de la que pot mostrar el marcador final i que, més o menys, tots van complir amb les expectatives. I, per descomptat, si haguérem de triar el pilotari de la final, pocs dubtarien a votar per Nacho, el mitger de Beniparrell, eixe jugador que s'ha quedat tot sol en la seua demarcació. El joc de Nacho té un origen científic. 

S'ha produït en ell una reacció química a partir de diverses substàncies cada una de més qualitat que l'anterior: el domini de l'estratègia del Xatet II, la fabulosa esquerra de Grau, els recursos tècnics i valentia de Sarasol II i l'elegant paciència de Dani. Tot eixos reactius han donat lloc a un producte diferent i únic: Nacho de Beniparrell, que en la final va marcar els ritmes, que sempre va jugar amb criteri i que en els incomptables colps -més aïna carícies-, que va haver d'usar, només se li recorda una semierrada. Amb eixes condicions posades en escena, la balança, abans o després, havia d'inclinar-se cap a l'equip representatiu de Murla, perquè d'allí és Giner, que ens va obsequiar amb el seu bell repertori i amb un somriure permanent, malgrat estar en sagrat temple, en tan solemne celebració. No tots tenen eixa seguretat davant tan gran prova. La parella va celebrar el triomf amb una prolongada abraçada. Van rebre els trofeus de les màximes autoritats esportives, com Luis Cervera. El pelegrinatge per la competició d'equips més desitjada mereix un certificat com el de la compostel·lana. El seu pelegrinatge ha conclòs i plens d'emoció han rebut el desitjat títol. Han aconseguit imbatuts el títol i ara el que toca és que algun trinqueter imaginatiu siga capaç d'armar un trio que puga enfrontar-se a ells i derrotar-los. Segur que més d'un ja està cavil·lant pensant en una gran trinquetà, que és l'expressió popular de veure un trinquet de gom a gom.

No, no m'oblide de la resta de protagonistes. Monrabal va estar en la seua línia de jugador amb recursos imprevisibles Ací està José Salvador de Quart de les Valls, que va certificar la seua condició de jugador d'elit amb la virtut afegida d'enamorar amb el seu classicisme, sempre d'agrair. I atents a la partida de Conillet. No és cap inofensiu mamífer herbívor. Conillet va semblar transformar-se per moments en un depredador tigre de Bengala. Però derrotar el producte de la fusió dels últims quatre millors mitgers no està a l'abast d'espècie coneguda. I això és tot el que se m'ocorre. Bé, una cosa més. Felicitar la comissió de la falla Pelai/Matemàtic Marzal pel monument dedicat a la Pilota Valenciana. Centenars, milers de persones ja l'han visitat per a glòria de Rovellet i tots els seus àngels celestials.

Suscríbete para seguir leyendo