Els embassaments del Xúquer resistixen la falta de pluja gràcies al pic emmagatzemat l’abril i maig de 2022

Dos anys després de registrar-se una de les primaveres més plujoses de les últimes dècades, part de la Comunitat Valenciana continua esquivant la sequera per l’aigua emmagatzemada llavors. Aquell abril de 2022 va ser un dels mesos més freds i humits des de 1986. Les precipitacions, regulars i prolongades en el temps, van anar incrementant la capacitat dels embassaments de la conca del Xúquer fins a situar-se, al maig, en un 65,91 %, amb 1.882,7 hectòmetres.

Aquell episodi ha permés eludir la greu situació que travessa, per exemple, Catalunya, que, en cas de seguir així, haurà de recórrer a l’estiu a l’aigua dessalada enviada en vaixells des de la planta de tractament de Sagunt. La Comunitat Valenciana té huit instal·lacions que, des de 2015, han triplicat el volum d’aigua tractada, en passar d’uns 30 hectòmetres cúbics a quasi 100, encara que molt lluny de la seua capacitat.

Augment molt acusat

L’any hidrològic 2020-2021 es va tancar amb una precipitació anual de 522 mm, per damunt de la mitjana dels 31 anys anteriors, que va ser de 445 mm. En el següent es van superar els registres de pluviometria, amb més del 73 % de la precipitació arreplegada a partir de l’1 de març de 2022. L’augment va ser molt acusat a l’abril i maig. Els quatre principals sistemes de la CHX (Xúquer, Túria, Millars i Marina Baixa es van situar en xifres pròximes als seus màxims històrics. Ulldecona, Arquillo, Regajo, Forata i Beniarrés estaven, mentres, en el sostre de volum permés per les normes d’explotació.

Les pitjors xifres

Dels mesos de març dels últims quatre anys, el d’este 2024 és el que pitjors xifres llança. Si, en 2021, la capacitat era del 59,64 %, l’exercici següent era del 55,49 %, mentres que en 2023 va ser del 62,22 %. Ara està fixada en el 51,04 %. El volum emmagatzemat en 2022, més alt que la mitjana dels últims deu anys, va permetre atendre sense problemes la campanya de reg. Una cosa que s’havia mantingut fins ara, encara que la confederació ja planteja que s’activen vies com la reutilització o els pous de sequera.

L’organisme de conca va optar fa setmanes per avançar a este mes de març les comissions de desembassament que sol dur a terme més avant. L’objectiu és planificar els recursos dels pròxims mesos, especialment en els sistemes en situació d’emergència: Marina Alta, Palància-les Valls i Sènia-Maestrat. En prealerta seguixen Millars-Plana de Castelló, Serpis, Marina Baixa i Vinalopó-Alacantí.

En els antípodes

Un escenari en els antípodes d’aquella primavera de 2022, quan la Comunitat Valenciana es va situar com la zona de major dèficit d’insolació a Espanya. La província de València va sumar 47 hores menys de sol que la mitjana climàtica de referència. A Alacant, l’anomalia va ser de 34 hores menys, i a Castelló, de 24.

Suscríbete para seguir leyendo