Les cooperatives atribuïxen l’enfonsament del mercat citrícola a la importació massiva del Marroc i Egipte

Avançada ja la segona fase de recol·lecció de cítrics en els principals territoris tarongers d’Espanya, representants de Cooperatives Agroalimentàries advertixen de la difícil situació per la qual estan travessant els productors a causa de les importacions massives. Este sector agrari denuncia que, en tota la Unió Europea, les centrals de compres adquirixen fruita “sense control procedent de tercers països”, sobretot d’Egipte i Sud-àfrica, la qual cosa satura el mercat domèstic i afona els preus en origen, és a dir, a peu de camp.

Segons esta entitat d’àmbit estatal, s’està produint, en esta campanya 2023/2024, “una situació que propaga la ruïna dels agricultors, asfixiats per la pujada dels costos productius i el minvament de les seues collites per la sequera i les altes temperatures”, asseguren els dirigents de Cooperatives. En eixe sentit, avisen que la campanya citrícola 2023/2024 “ha fet un gir de 360 graus en la seua segona part” després d’un començament amb preus bastant raonables per la previsió d’una producció curta en producció. No obstant això, una vegada superat l’equador i “malgrat confirmar-se que el volum de taronges és més aïna escàs, els preus —segons Cooperatives— han caigut en picat” en les principals zones citrícoles de la Comunitat Valenciana, Andalusia i Múrcia.

Des de Cooperatives Agroalimentàries sostenen que darrere d’esta situació hi ha múltiples factors. El president del grup de treball de cítrics, Francisco J. Bernal, culpa “l’entrada pels ports de taronja i mandarines procedent de tercers països, principalment el Marroc i Egipte”. El representant sectorial, segons informa en un comunicat, destaca que, només en l’últim any, han entrat en el mercat europeu “40 milions més de quilos de taronges procedents de tercers països”, segons dades del Ministeri d’Agricultura recollides per l’entitat. Es tracta de produccions que “venen a competir amb les nostres, malgrat que arriben amb una qualitat pèssima i sense garanties de seguretat alimentària”.

Perills per a la citricultura

Al fil de les últimes intercepcions d’enviaments de cítrics procedents de tercers països que no complixen les normatives fitosanitàries de Brussel·les, tal com subratlla el responsable de la sectorial de cítrics de Cooperatives Agroalimentàries d’Espanya, Cirilo Arnandis, el sector domèstic i l’europeu en general reclamen unànimement que la UE prioritze la sanitat vegetal i la protecció de les plantacions dels seus agricultors per damunt dels interessos dels seus socis comercials i dels dels importadors europeus.

En el cas dels cítrics europeus, estan en joc 500.000 hectàrees. D’eixa superfície depén no ja l’economia de les explotacions agràries (la majoria, xicotetes i mitjanes explotacions familiars), sinó també la garantia de subministrament als consumidors de la UE i el manteniment del teixit social i econòmic, el desenvolupament rural i la conservació del medi ambient a les regions productores de la Unió Europea.

Situació de la mar Roja

En este context també influïx greument, al seu juí, el conflicte bèl·lic i el bloqueig del canal de Suez. Esta situació impedix l’accés d’arribada de taronges extracomunitàries al continent asiàtic, per la qual cosa esta producció “s’està derivant a Europa, la qual cosa provoca una competència més feroç i col·lapsa el mercat”. Al mateix temps, “ens tanca la línia d’exportació de cítrics al país asiàtic”, on ha finalitzat ja amb la seua producció pròpia i és el moment en el qual comencen amb les importacions.

Suscríbete para seguir leyendo