Conflicte d'Orient Pròxim

Espanya, Irlanda, Eslovènia i Malta es comprometen a reconéixer l'Estat Palestí

Els mandataris dels quatre països, que s'han reunit este divendres a Brussel·les coincidint amb la segona jornada de la cimera, han firmat una declaració conjunta

Pedro Sánchez, este divendres a Brussel·les.

Pedro Sánchez, este divendres a Brussel·les. / EFE

Silvia Martínez

Espanya, Irlanda, Eslovènia i Malta estan d'acord a avançar en el reconeixement de l'Estat Palestí, fer-ho junts i fer-ho també units. Vint-i-quatre hores després d'incloure en les conclusions d'un Consell Europeu, per primera vegada des dels atemptats del 7 d'octubre, una petició d'un alto-el-foc humanitari a la Franja de Gaza, els dirigents d'estos quatre països han fet un pas més i s'han compromés a avançar en esta direcció. “La decisió està presa. Hem de veure quan”, ha dit el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. 

Els mandataris dels quatre països, que s'han reunit este divendres a Brussel·les coincidint amb la segona jornada de la cimera, han firmat una declaració conjunta en la qual coincidixen que l'única manera d'aconseguir una solució duradora i estabilitat per a la regió és una solució basada en dos estats, Israel i Palestina. El text, breu i concís, no parla de terminis ni condicions. “Hem discutit la nostra disposició a reconéixer Palestina i hem dit que ho farem quan puga fer una contribució positiva i les circumstàncies siguen adequades”, diu la declaració que firmen Sánchez, el seu homòleg irlandés Leo Varadkar, el maltés Robert Abela i l'eslové Robert Golob.

No és la primera vegada que Espanya mostra la voluntat de reconéixer l'Estat Palestí. Ja havia manifestat la seua intenció de fer-ho esta legislatura, però és la primera vegada que quatre països de la UE es comprometen per escrit a fer-ho junts. El moviment es produïx després de l'adopció d'una declaració política de la Unió Europea sobre la situació a Orient Pròxim “contundent”, segons Sánchez, després de “molts mesos de silenci”, i que inclou un elevat percentatge de les posicions que defén Espanya. “Fa una crida amb claredat a un alto-el-foc, demana l'obertura de corredors terrestres, que no s'inicie l'ofensiva a Rafah, continuar donant suport a la labor de la UNRWA i impulsar una conferència de pau que porte a la solució de dos estats”, ha resumit el polític espanyol.

Governabilitat de Palestina

“Per això, este mateix matí ens hem reunit amb Eslovènia, Irlanda i Malta. Ens hem compromés a fer els passos per a reconéixer l'Estat Palestí de manera que contribuïsca a l'èxit d'un procés de pau. “El més rellevant és que hi haja països, governs de diferents parts regionals d'Europa i també de les principals famílies polítiques europees que hàgem manifestat que estem disposats a fer eixe pas”. Un pas, ha afegit, que aspiren a fer “junts” i “units”.

“Crec que és un pas decisiu per a poder resoldre esta crisi, establir les bases d'una seguretat i pau que duren en el temps, i per a això hem de calibrar bé, avaluar bé quan serà el moment. Com bé assenyala el comunicat d'una manera un poc abstracta, serà segons vagen actualitzant-se alguns elements d'esta crisi pel que fa a la governabilitat de l'estat de Palestina”, ha explicat al·ludint a la formació d'un nou govern de l'Autoritat Nacional Palestina, però sense posar terminis concrets.

“El moment és el que hem de decidir. Quan contribuïm amb això a una solució. És una qüestió de valoració política”, però “la decisió està presa”, ha insistit. El president del Govern també ha recordat que hi ha més de 130 països arreu del món que han reconegut l'Estat Palestí. El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha afegit que el reconeixement no s'ha discutit en la cimera, i que es tracta d'una decisió que correspon als estats membres.

Suscríbete para seguir leyendo