El Consell mantindrà el banc d’ADN per a identificar represaliats

La presentació de la proposició de llei sobre concòrdia de la Comunitat Valenciana ha alçat una polseguera considerable en la política valenciana, una iniciativa que comporta la derogació de la Llei de memòria democràtica aprovada pel Botànic, i que suposa una revisió del marc cultural i històric oficial. PSPV i Compromís han anunciat batalla judicial. Esquerra Unida també ho està estudiant. I col·lectius memorialistes preparen protestes.

De la bateria de cinc lleis presentades, esta és la que amb més nitidesa mostra la mà de Vox i el seu ideari conservador. Este partit, de fet, portava la proposta en el seu programa; el PPCV, en canvi, ni una referència en el seu extens document electoral. Així les coses, Presidència de la Generalitat tracta de reconduir el missatge que va eixir de la presentació de la bateria legislativa la setmana passada, així com garantir que la part substancial de la reparació de la memòria de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura es respectarà.

En este context, des de la Generalitat es confirma que es mantindran els treballs per a completar la recuperació de les restes, i també continuaran les ajudes a la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio), que va crear un banc d’ADN imprescindible per a identificar les víctimes, així com diversos casos de bebés robats, una altra de les matèries que incloïa la llei del Botànic de 2017.

El contingut de la llei, sobretot en la seua exposició, és dur amb el Botànic, i, en opinió de col·lectius memorialistes, “li peguen la volta al significat, imposen la historiografia franquista i, llavors, apel·len a la concòrdia”. Eixe preàmbul qüestiona “la interpretació sectària i interessada dels esdeveniments històrics” que inspira la llei encara vigent, que, a més, “s’entremet en l’esfera de la consciència dels espanyols, modela la seua memòria, impedix la llibertat d’opinió” o “limita la llibertat de càtedra”. D’altra banda, el text incidix en idees com la falta d’“un relat consensuat” entorn de la Segona República, la guerra i el franquisme. Parla directament de “víctimes de la Segona República” o es referix a la “convulsa Segona República”, com a estació inicial de tot el que va vindre després.

1931: l’inici de què?

De fet, des de la Generalitat s’apunta al fet que el contingut de la proposició de llei no significa una ruptura total amb la llei aprovada per l’anterior Consell en 2017, ja que aquella també es retrotrau a 1931, any de proclamació de la Segona República, tal com fa el projecte firmat per PP i Vox. Sense embuts, és cert, però els matisos són importants. La Llei de memòria del Botànic posa el comptador en marxa el 14 d’abril de 1931, però com a inici d’un període els valors democràtics del qual es proposa recuperar i preservar. Pel que fa a les víctimes i l’adopció de mesures per a reparació, la llei de 2017 és clara: des del colp d’estat a la República (1936) fins a la Constitució Espanyola de 1978.

Enfront d’això, la proposició de llei de PP-Vox sí que assumix la proclamació de la República com a inici d’un període de repressió: “La Comunitat Valenciana reconeix totes les víctimes de la violència social, política, del terrorisme o la persecució ideològica i religiosa esdevingudes en el territori de la Comunitat Valenciana durant el període històric comprés entre 1931 i fins als nostres dies”.

En el que també diferixen les lleis és en la data final. La proposta del PP i Vox deixa obert “fins als nostres dies” l’àmbit d’aplicació de la llei, a fi d’incloure-hi els assassinats d’ETA sense resoldre.

Suscríbete para seguir leyendo