Un any després

Sumar recupera la derogació de la “llei mordassa” malgrat la distància entre PSOE i ERC i Bildu

Els de Díaz registren en el Congrés l’acord base que es va tancar en l’anterior legislatura

Roda de premsa d’Enrique Santiago

Roda de premsa d’Enrique Santiago / FERNANDO ALVARADO

Miguel Ángel Rodríguez

Miguel Ángel Rodríguez

Derogar la Llei de seguretat ciutadana, habitualment anomenada “llei mordassa”, li està costant al govern de coalició més del que esperaven. Sis anys després que Pedro Sánchez arribara a la Moncloa encara no s’ha canviat ni una sola coma de la norma que va aprovar l’executiu de Mariano Rajoy en 2015. El més a prop que es va estar va ser en març de 2023, quan el bloc progressista va aconseguir un acord bastant ampli. No obstant això, el xoc del PSOE amb ERC i EH Bildu en quatre qüestions concretes va fer impossible un pacte final. Ara, Sumar ha recuperat aquell principi d’entesa amb l’objectiu de derogar la llei. Això sí, admeten que socialistes i independentistes seguixen estant igual d’allunyats que fa un any. 

“Vull cridar a un ampli acord de totes les forces progressistes i democràtiques perquè de manera ràpida i urgent acabem el treball al qual dediquem desenes de mesos en l’anterior legislatura”, ha demanat este divendres el coportaveu parlamentari de Sumar en el Congrés, Enrique Santiago, després d’explicar que han registrat una proposició de llei que arreplega l’acord base que es va aconseguir durant la fase de ponència de la llei. En concret, Santiago ha dirigit esta petició a PSOE, PNB, ERC, EH Bildu, Podemos i BNG, tots ells necessaris per a aconseguir una majoria absoluta en la cambra baixa. 

Com ja va fer el març passat, Santiago ha recordat que llavors el pacte tancat suposava una modificació en profunditat del 95 % de la “llei mordassa”. Els canvis pactats afectaven 36 articles. Entre estos, es reduïa el temps d’identificació en comissaria de sis a dos hores; es reforçaven els criteris objectius per a efectuar registres corporals; es garantia el dret a manifestació sense comunicació prèvia sempre que fora pacífica; es rebaixaven les sancions per consum de cànnabis o altres substàncies; s’eliminaven les sancions per la presa o difusió d’imatges de les actuacions dels agents, i, fins i tot, s’establia una reducció de la quantia de les multes en funció de la capacitat econòmica.

Els motius del xoc

No obstant això, va haver-hi quatre assumptes claus en els quals el PSOE es va tancar en banda i que van portar ERC i EH Bildu a votar en contra i tombar tots els avanços: la prohibició de les pilotes de goma, la rebaixa de les infraccions per desobediència a l’autoritat i les faltes de respecte als agents i, finalment, les devolucions en calent de migrants a la frontera. “No eren el més important, no eren el que més afectava els ciutadans d’este país”, ha assenyalat este divendres Santiago. 

Així i tot, el dirigent d’Esquerra Unida ha evitat pronunciar-se sobre si hauria de ser el PSOE o ERC i EH Bildu els que es moguen de les seues posicions per a aconseguir un acord. Sí que ha admés que al PSOE cal arrossegar-li moltes vegades a “fer passos que provoquen canvis estructurals”. Siga per uns o els altres, Santiago ha recordat que “els grans beneficiats amb la no aprovació d’esta llei l’anterior legislatura va ser la dreta i la ultradreta”. 

Suscríbete para seguir leyendo