Entitats de memòria democràtica advertixen que cinc de cada de sis cossos exhumats es quedaran sense identificar

No ha sigut un treball senzill i queda la part final del procés: la identificació dels cossos. La primera exhumació de víctimes del franquisme a la Comunitat Valenciana va ser en 2010 i la va impulsar una família de Benagéber, amb el suport de l’alcalde i en el marc de la Llei de memòria històrica de Zapatero. Des de llavors s’estima l’exhumació d’uns 1.500 cossos a la Comunitat Valenciana amb treball, esforç, partides pressupostàries i la Llei de memòria democràtica del Botànic.

No obstant això, col·lectius de la memòria històrica van advertir ahir de la realitat que porta el nou govern valencià del PP i Vox, amb una llei de concòrdia que deroga l’actual llei de memòria democràtica del Botànic, i que “complica les accions per a reparar la memòria de les víctimes”. De fet, el pressupost ja s’ha reduït i les entitats alerten d’una realitat cada vegada més pròxima: el 85 % dels cossos exhumats es quedaran sense identificar. Cinc de cada sis.

Així ho han assegurat diverses entitats en la presentació de la VI Trobada Estatal de Col·lectius de Memòria Històrica i de Víctimes del Franquisme, que se celebra demà dissabte a València i que reclamarà que s’investiguen els crims del franquisme, així com que es desplegue la llei de memòria històrica i es complisca la legislació internacional.

I és que hi ha risc de perdre “tot el treball fet fins ara”. “Es va crear un banc d’ADN i s’ha aconseguit identificar el 15 % de les víctimes exhumades. Hi ha un problema molt important per als familiars de les víctimes de les fosses perquè això desapareix amb la llei de la concòrdia. Este govern de la Generalitat Valenciana deixarà sense identificar més de 85 % del conjunt de totes les víctimes exhumades al llarg d’estos huit anys?, van preguntar ahir des de les entitats. 

La Carta de València

Marisa, Bergas, Lucila Aragó, Ángel González, Daniel Galán i Celestino Navarro van presentar la trobada estatal recalcant que hi ha una sèrie de reivindicacions que es plasmaran en un manifest que ja té nom (la “Carta de València”) i un full de ruta a seguir. Entre les reivindicacions figura posar de manifest la “condemna clara i eficaç de l’exaltació del franquisme” i demanar la il·legalització de totes les organitzacions “que es dediquen a la seua difusió i exaltació”.

A més, demanaran que es complisca la legislació internacional en matèria de drets humans i les recomanacions de Nacions Unides, especialment les que insten el Govern espanyol i tot l’Estat “a derogar estes lleis de la discòrdia i la desmemòria i a defendre el dret internacional humanitari i els drets humans”. “També reclamem la nul·litat de la Llei d’amnistia de 1977 o com a mínim l’anul·lació de l’article que atorga impunitat als victimaris de la dictadura”, van afegir.

D’altra banda, també demanen la modificació del Codi Penal de 1995, “que s’hi incorpore el principi de legalitat internacional, la tutela judicial efectiva per a totes les víctimes del franquisme i es done pas a la investigació i processament, si és el cas, dels crims del franquisme”.

Suscríbete para seguir leyendo