La nostra consciència històrica

L’any passat el Col·lectiu pel Patrimoni va complir vint anys d’existència i vam poder mirar enrere i comprovar la seua importància per al desenvolupament cultural i social de la ciutat de les últimes dues dècades. No cal dir que d’haver-se executat la sentència que demanava enderrocar les obres de rehabilitació del Teatre Romà, les conseqüències hagueren sigut nefastes. Amb l’enderrocament haguera caigut també l’esperança de molta ciutadania amb la projecció cultural de Sagunt a través dels seus importants festivals, els Ludi Saguntini, el Festival Grecollatí dins de la Setmana de Cultura Clàssica o, per descomptat, el Festival Sagunt a Escena, entre altres espectacles. No entraré a valorar la rehabilitació i com va ser utilitzada, una vegada més, per la dreta valenciana com a arma de xoc contra els socialistes, però resta ben clar que sense les obres no hauria estat possible utilitzar l’espai per a esdeveniments culturals o festius o esportius o de qualsevol tipus.

Passat el temps, ha quedat clar que aquella mobilització promoguda pel Col·lectiu pel Patrimoni i altres col·lectius locals va ser essencial perquè Sagunt fora declarada, anys després, Capital Cultural Valenciana i el Teatre Romà, per tant, escenari de rellevants esdeveniments fonamentals per a la consolidació de la ciutat com una referència cultural de primer ordre. Un gran orgull per a mi haver participat com a portaveu dels col·lectius locals amb la lectura del manifest en la nombrosa concentració que vam protagonitzar a la porta de l’Ajuntament. Aquesta fou únicament una de les accions, des de la perspectiva històrica possiblement la més transcendent, que el Col·lectiu ha realitzat per conservar i reivindicar el bon estat del patrimoni local.

Crear consciència

Després n’han vingut moltes més, ausades, però sobretot cal assenyalar la incidència que ha tingut per a crear consciència del nostre llegat històric. Això no és qualsevol cosa, cal dir-ho ben alt, perquè la sensibilitat pel patrimoni és un fet relativament recent, si exceptuem el grandíssim treball del Centre Arqueològic i el seu factòtum des de fa molts anys, Amadeo Ribelles. O el treball abnegat dels Voluntaris pel Patrimoni, o l’estímul que ha sigut per a altres col·lectius de defensa del patrimoni industrial del nucli del Port o de la comarca.  

Des de fa més d’una dècada la ciutadania puja al castell un diumenge d’abril amb motiu de la Trobada que organitza cada any el Col·lectiu. És un dia de festa i reivindicatiu alhora. Gràcies a les trobades hem pres consciència de l’estat d’abandó secular de les ruïnes del castell i hem reivindicat les inversions necessàries perquè recupere la dignitat perduda des de ben antic. Aquest diumenge, dia 14, tornarem a pujar al castell. Però, a més, la importància de les activitats al llarg de l’any, com el cicle Pas a Pas, les conferències i les visites guiades, o el concurs de dibuix per a escolars. 

La dignitat del nostre patrimoni

Cal parlar també de persones, com és el cas de Conxa Cardo, la gran lluitadora, de Celia Paniagua, de l’actual presidenta Maria Forner, de la secretària, Mari Carmen Valera, de Gaspar Lluesma, de José Luis Alfaro i Rosa María Pardo, de Josep Maria Francés, que en glòria estiga, i de tants i tants altres membres del Col·lectiu, entre els quals estic jo, per descomptat, que des de fa molts anys hem lluitat i ho continuarem fent per la dignitat del nostre patrimoni.