Més de 360 xiquets malviuen en poblats barraquistes i infrahabitatges de València

Més de 300 menors, en concret 364, segons dades de 2022, malviuen en els assentaments barraquistes de la ciutat de València, a més d’habitatges en precari, edificis ruïnosos i immobles disseminats per la ciutat. Aquesta xifra reflectida en el Cens municipal d’habitatge precari és preocupant, però, si es compara amb els últims 4 anys, hi ha hagut una reducció significativa i positiva. De 2022 a 2021, s’ha reduït en 78 xiquets el nombre de menors que malviuen en poblats de barraques i en espais d’infrahabitatges. Aquesta tendència es dona des de 2019 fins hui. En 2020, hi havia 421 menuts en aquestes condicions; en 2020, 439, i en 2021, 442. En aquest sentit, la situació actual ha tornat, en termes quantitatius, a 2018, quan hi havia 364 menors en aquests nuclis repartits per la ciutat, en situació de pobresa i habitatge en precari.

Totes aquestes dades, unides al fet que en total hi ha 1.073 persones malvivint en els poblats barraquistes, en edificis ruïnosos o en disseminats per la capital valenciana, han motivat que l’Ajuntament de València, mitjançant el Consell d’Acció Social, haja decidit constituir, el pròxim 20 de febrer, una comissió especial per a abordar el problema dels assentaments a la capital valenciana des d’una perspectiva multidisciplinària.

La presència de xiquets en aquests nuclis i espais d’infrahabitatge ofereix la pitjor cara del sensellarisme als barris i les pedanies de València. A més, des del punt de vista humà i social, el drama es fa més dur si es té en compte que hi ha 397 famílies que habiten en aquests poblats barraquistes i en altres formes d’habitatges en precari. D’aquestes famílies, 227 són estrangeres i 170 espanyoles, la qual cosa parla a les clares d’un problema sociològic que té a veure també amb l’arribada a Espanya i la Comunitat Valenciana d’estrangers de manera irregular perquè fugen de la indigència, la fam i la guerra als seus països d’origen.

Quasi el doble de suport econòmic des de l’Ajuntament

El Departament de Serveis Socials, que dirigeix la regidora Isabel Lozano, ha fet un esforç econòmic important per a atendre aquestes persones, encara que el drama humanitari és majúscul. Segons la mateixa Isabel Lozano, l’actual contracte de prestació de serveis a persones que viuen en aquests nuclis barraquistes ascendeix a 380.600 euros i compta amb un equip de 12 professionals, tres d’ells a temps parcial. El contracte anterior era molt inferior, era d’uns 203.000 euros, la qual cosa vol dir que quasi s’ha duplicat la dotació econòmica. Per tant, només hi havia 8 professionals i tècnics dedicats a l’atenció d’aquests sensellar.

La intervenció ordinària en assentaments segregats —barraquisme en espais periurbans— es du a terme en la Xarxa d’Atenció Primària de Serveis Socials, en els 13 centres municipals, que atenen les famílies per mitjà dels diferents programes i prestacions que s’hi desenvolupen. Aquesta intervenció social utilitza eines com el Cens municipal d’habitatge precari, que s’actualitza anualment i les dades del qual són traslladades als centres municipals perquè puguen planificar les diferents accions per a l’atenció de les famílies que resideixen en els diferents assentaments situats en les seues zones.

75 famílies reben ajuda directa dels serveis municipals

L’Equip d’Atenció Integral (EAI) presta el servei de suport a la intervenció integral amb famílies del Cens d’habitatge precari de la ciutat de València. Aquest servei l’executa l’associació Alanna per mitjà d’un contracte i intervé en famílies derivades dels centres municipals. Actualment, s’està treballant amb 75 famílies, de les quals 29 provenen d’assentaments segregats. Així mateix, amb motiu de la pandèmia, “des de 2020 es fa una intervenció comunitària en tots els assentaments, consistent en accions de caràcter generalista, per a facilitar informació, orientació i assessorament, i vincular les persones que resideixen en els assentaments amb els centres municipals que per zona d’actuació els correspon, així com amb altres administracions i entitats que intervenen en l’àmbit de la protecció social”, afigen fonts de Serveis Socials.

Finalment, es compta amb la col·laboració i el suport de la iniciativa social, que, en el cas d’assentaments segregats, estan organitzats per mitjà de la Mesa d’Entitats, amb ONG com Metges del Món, Creu Roja, L’Arca, Cepaim, Brúfol, Fundació Secretariat Gitano i l’Equip d’Atenció Integral (Alanna). A més, hi ha altres organitzacions que, mitjançant el voluntariat social, fan costat a les persones que malviuen en aquests assentaments, com ara Missatgers de la Pau, el Mensabús —en col·laboració amb EMT—, o la Fundació Ajuda Una Família, que facilita depòsits d’aigua, aliments o roba als sensesostre.

Suscríbete para seguir leyendo