El temporal Isaack esborra un poc més la costa valenciana

El fort onatge, el vendaval i les precipitacions tornen a causar estralls en tot el litoral i acaben derrocant algunes de les construccions que van sobreviure a Gloria

Un temporal amb ones de quatre metres derroca a Dénia la ruïna que va sobreviure a Gloria

Un temporal amb ones de quatre metres derroca a Dénia la ruïna que va sobreviure a Gloria / APF

A. Padilla / M. Mínguez

La mar continua assotant el litoral valencià en cada nou temporal, engolint el sediment de les platges i danyant habitatges i infraestructures de primera línia. Uns dies després del dictamen de les Corts que reclama mesures urgents per a frenar l’erosió de la costa, un altre temporal, Isaack, posa en evidència la necessitat de no demorar més actuacions inajornables. La ruïna que va sobreviure a Dénia a la virulència de Gloria, la porta d’una urbanització quasi en la riba, no va poder aguantar ahir les ones de quatre metres que des de dilluns colpegen amb força.

Situat en un tram del litoral de les Marines, més conegut com a Blay Beach, aquest és un dels enclavaments severament afectats per la regressió. De fet, la destrossa de la borrasca Gloria de gener de 2020 segueix encara molt visible. Aquesta nova borrasca ha esclatat pocs dies després que s’iniciaren els treballs de regeneració de la platja de les Deveses de Dénia, un altre dels punts assenyalats com a especialment vulnerables per Costes. El Ministeri per a la Transició Ecològica ha destinat 14 milions a una intervenció que se sap estèril.

Els experts insisteixen en la necessitat d’esculls artificials prop de la costa per a trencar la força de les ones

L’empresa adjudicatària encarregada d’escometre la regeneració, amb la construcció de tres espigons en 12 mesos, va poder comprovar ahir l’efecte de la mar, malgrat no tractar-se d’un esdeveniment tan extrem com ho va ser Gloria. No són poques les veus que assenyalen que aquest tipus d’obres, a més de molt costoses, estan condemnades a la desaparició. La retenció de sediments en les preses construïdes en els cursos fluvials més cabalosos, així com la construcció de ports, dics i espigons, que actuen com a barrera al flux d’aquests, ha alterat la geomorfologia litoral.

La desaparició dels cordons dunars, de les prades de posidònia i la densa urbanització costanera han restat resiliència a la costa enfront de les borrasques recurrents. En qualsevol cas, els experts advoquen per la construcció d’esculls artificials a baixa profunditat prop de la costa per a trencar la força de les ones, com ja avançava Levante-EMV en la seua edició del passat dissabte.

El pantalà de Sagunt una altra vegada

A Xàbia, els propietaris dels restaurants de primera línia es van veure obligats a col·locar sacs d’arena per a frenar l’impacte del fort onatge. Els danys en infraestructures eren visibles centenars de quilòmetres més al nord, en la costa de Sagunt. Dos trams més del pantalà van sucumbir durant la matinada davant de la intensitat del vent i l’aigua. Es tracta del quart despreniment des de 2019.

El oleaje, golpeando con fuerza en la zona de restaurantes de Xàbia.

L’onatge colpeja amb força la zona de restaurants de Xàbia / Alfons Padilla

La borrasca deixava ahir ones que van superar els quatre metres, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Pel que respecta a les precipitacions, aquestes es van concentrar dimarts en el nord d’Alacant i el sud de València, “on van ser persistents, encara que febles durant la matinada”, explicava en el seu compte de Twitter. La baixada de les temperatures provocada per la borrasca també va fer que la cota de neu en les zones d’interior baixara substancialment.

Més de 800 efectius

La Generalitat Valenciana, mitjançant la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències (Sgise), té mobilitzats més de 800 efectius, als quals se sumen els dependents dels respectius consorcis provincials de bombers, Protecció Civil i Creu Roja, per a atendre qualsevol classe d’emergència provocada pels efectes de la borrasca. Al tancament d’aquesta edició, preocupava especialment l’interior de Castelló, per la forta baixada de les temperatures, i el litoral, per la pluja.

El Departament de Justícia, Interior i Administració Pública també roman en contacte amb la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat de cara a poder prestar “tot l’auxili necessari” de manera “immediata” en cas que alguna localitat o carretera quede incomunicada o inoperativa.

Suscríbete para seguir leyendo