Un eix verd amb autopistes per a bicis i 5.000 habitatges cosirà els barris del sud de València

Sandra Gómez presenta el disseny guanyador del corredor verd sud que connectarà el Parc Central amb Vara de Quart. La renaturalització del terreny alliberat per les vies del tren es farà a mesura que avance el túnel

Així serà el sud de València després de la construcció del túnel ferroviari (canal d’accés) del Parc Central

Així serà el sud de València després de la construcció del túnel ferroviari (canal d’accés) del Parc Central / Hortensia García

El corredor verd sud de València ja té disseny guanyador. De les tres propostes que es van presentar al concurs d’idees convocat per la Regidoria de Desenvolupament Urbà per a reformular el bulevard García Lorca, el jurat ha seleccionat la que té com a lema “Estratègia Green Leaf”. El disseny guanyador i anònim (d’ací a 20 dies es revelarà el nom de l’estudi que l’ha realitzat) proposa la creació d’un gran parc lineal que cosirà els barris del sud de la ciutat (Russafa, Arrancapins, Malilla, la Raiosa, Creu Coberta, Hort de Senabre, Sant Marcel·lí, Camí Reial, Sant Isidre i Vara de Quart), grans oblidats de l’urbanisme, que ara, amb el soterrament de les vies (canal d’accés) del Parc Central, seran objecte d’una gran operació de regeneració urbana i renaturalització.

La Regidoria de Desenvolupament Urbà va convocar l’any passat, davant de l’inici de les obres de soterrament del tren, un concurs d’idees per a reformular el PAI del Parc Central, en concret, l’àmbit del bulevard García Lorca. El disseny projectat, signat per l’equip liderat per la paisatgista Kathryn Gustafson, que va guanyar el concurs d’idees del Parc Central, té ja més d’una dècada i preveia la construcció sobre el túnel ferroviari d’un bulevard amb diversos carrils de trànsit i blocs de cases a banda i banda. La vicealcaldessa assegura que aquest disseny “s’havia quedat obsolet”, i, per això, l’encàrrec de formular un nou PAI que adaptara el bulevard als nous criteris de renaturalització i mobilitat sostenible i que, a més, integrarà els sectors urbanitzables pendents de desenvolupar a Creu Coberta, Malilla i Sant Marcel·lí.

Les obres del futur corredor verd s’aniran compassant al desenvolupament de les obres del canal d’accés, amb un horitzó d’execució de cinc anys. L’equip guanyador té ara deu mesos de termini (fins a gener de 2024) per a presentar el màster pla definitiu, que inclou un procés de participació ciutadana de cinc mesos.

Estanys, talussos i tobogans

El disseny guanyador “porta al màxim la renaturalització”, amb un disseny de parc en zig-zag que, per mitjà de “tascons verds”, arribarà a l’interior dels barris. Planteja, a més, solucions de mobilitat sostenible basades en la creació d’una xarxa d’itineraris ciclistes partir de vies ciclistes ràpides de quatre metres d’amplària que permeten connectar l’àrea metropolitana amb la futura Estació Central, situada a 15 minuts amb bicicleta.

El guanyador del concurs planteja combinar, al llarg del parc, diferents tipus de paisatge, de pinades a espais agrícoles, xicotets aiguamolls amb estanys i parcs més urbans.

En l’elecció del disseny guanyador s’han valorat les solucions d’integració paisatgística d’infraestructures que ara són una barrera per als barris. Es planteja, així, la prolongació del soterrament de les vies del tren a Sant Marcel·lí-Camí Reial amb talussos verds, grans tobogans i terrasses.

Nuevos usos para el patrimonio industrial en la Creu Coberta

Nous usos per al patrimoni industrial a la Creu Coberta / Hortensia García

Nova vida per al patrimoni industrial

Una altra de les propostes del disseny guanyador és mantindre el patrimoni industrial que encara queda en peus en el primer tram del corredor que comprén els barris de Malilla, la Raiosa i Creu Coberta. El pla preveu, així, nous usos terciaris (restauració i mercats) per a les naus de Macosa, amb l’objectiu de dinamitzar l’entorn.

La proposta triada pel jurat aposta per la creació d’ecobarris amb dotacions, espais d’ús terciari i habitatges assequibles, seguint el model de ciutat de 15 minuts on es puga viure i treballar.

La nova distribució proposada per als edificis integra els ja existents amb els nous, així com els edificis de valor patrimonial, com les naus de Macosa o el nucli d’habitatges del carrer Manuel Arnau. Sandra Gómez va explicar que la idea és mantindre els habitatges de principis de segle XX del carrer Manuel Arnau que el pla general va deixar fora d’ordenació i que estan degradats i ocupats. La intenció ara és deixar-los en peus, perquè “tenen valor patrimonial”, i rehabilitar-los. 

Taludes verdes  y toboganes en Sant Marcel.lí

Talussos verds i tobogans a Sant Marcel·lí / Hortensia García

A més de les infraestructures verdes, el pla del corredor, el cost del qual encara no s’ha quantificat, inclou habitatges. L’edificabilitat residencial prevista en el pla general es manté, la qual cosa permetrà construir a banda i banda del corredor uns 5.000 habitatges (incloses les torres del Parc Central). La tipologia dels edificis canvia a mesura que s’endinsen en el corredor, passant de blocs a xicotetes torres que ocupen menys sòl, per a generar una transició entre la ciutat consolidada i el corredor. També hi haurà usos terciaris. En aquest sentit, una de les propostes dels guanyadors del concurs és convertir el carrer Primer de Maig en un nou eix comercial que es prolongue des de l’Hort de Senabre fins a Malilla i l’entorn de La Fe nova.

Es tracta, va dir ahir Sandra Gómez, d’“una actuació urbana que marcarà la història i el futur de la nostra ciutat, igual que ho va fer en el seu moment el concurs i la posterior execució del Jardí del Túria”.

Sandra Gómez en la presentación del diseño ganador del corredor verde sur

Sandra Gómez, en la presentació del disseny guanyador del corredor verd sud / Hortensia García

Suscríbete para seguir leyendo